Aiguille du Tour (3.542m)

Spanish version aquí

L’aigulle du Tour és la primera ascensió (sense comptar el Brévant…) que he fet mai als Alps, així que la recordaré sempre d’una manera especial, per això i per la seva bonica ascensió i situació…

Aproximació amb un coet al cul

Quedem a les 12 del migdia amb l’Aitor (monitor del curs de progressió i autorrescat en glacera que culmina amb aquesta ascensió) al pàrquing del “teleuevo” de l’estació de la Balme per pujar fins a Col de Balme i començar l’aproximació fins el refugi Albert I. S’estima que l’aproximació són 2-3 hores, però, amb l’Aitor davant, nosaltres la fem en 1 hora i 20 minuts!!!! Quina tralla! Jo vaig amb uns pantalons d’esquí IN-transpirables i l’anorak d’esquiar i una mica més i em quedo sense aigua al cos del que vaig arribar a suar!!!!!

Ens sobra temps i no el deixem perdre

Al costat de l’Albert I trenca el “glacier du Tour” i aprofitem per fer una mica de pràctiques de progressió amb corda i traspàs de càrrega… bufff!!! Com cansa! I això que el company de cordada no està en perill… El traspàs de càrrega consisteix en aguantar la caiguda del company en una escletxa o pendent fort i aconseguir muntar una reunió on anclar-hi la corda com a fixe i poder rescatar-lo.

Soparet i a dormir

Ens dónen el sopar a les 7 ens dónen el sopar, per variar…”polenta”! I formatge savoyarde… mmmmmm per llepar-se’n els dits! A les 8 l’Aitor i el Roger es posen a dormir mentre els Xavis i jo disfrutem de la posta de sol i la fresqueta de la terrassa del refugi mitja horeta més abans d’anar cap al cove…

I cap a l’altra banda és el mateix però tapat per la neu. Queda una bonica postal per anar a dormir feliços:

Tit tit, tit tit, tit tit Comença l’aproximació!!!!

El despertador sona a les 4, ens llevem i a les 4.20 esmorzem per sortir caminant gairebé a les 5.00. Al principi, un sender que segueix fites gegants ens condueix fins la glacera du Tour que hem de creuar amb el sol sortint entre l’Aigulle du Tour i el màgic Chardonet encordats anem pujant a un ritme infernal i en moments l’Aitor crida “aumentamos el ritmo!”, i seguint les lleis d’acció reacció nosaltres augmentàvem el ritme per anar avançant altres cordades, la majoria amb guies francesos (val a dir que un 99% dels guies francesos van de prepotents i es creuen que la muntanya és seva i ténen més drets que la resta de gent)… El pendent es multiplica per arribar a un collet i la gent para als peus per fer un mos, nosaltres simplement parem per escurçar la corda, perquè no hi ha temps per més, hem de pujar pitant i així trobarem la neu millor a la tornada!!!!! Seguim a ritme brutal fins a uns passos de roca just abans d’arribar al collet que ens permet veure la cara de l’Aigulle per la que pujarem i la immensa glacera de Trient. No parem ni 2 minuts a descansar i travessem la glacera fins als peus de l’ultima punta que ens queda, uns 100m de desnivell de només roca que hem de fer encordats tal com si progressessim en una cresta. La gent descansa als peus de les roques també, però nosaltres, tibats per l’Aitor deixem les motxilles, crampons i piolet i comencem a trepar. Hi ha un munt de cordades amunt, avall, a la dreta, a l’esquerra, del dret, del revés…buff! semblen les rambles!

Cim, bota i alegria!!!!!

Finalment arribem al cim. Primer arriben el Xavi i l’Aitor i després el Roger, el Tsavi i jo. Només hi pot haver una cordada a la punta més alta, així que fem torns per arribar-hi i disfrutar de les vistes i fer-nos les fotos de rigor. De seguida venien altres cordades, així que baixem fins la glacera i fem marxa enrera, també parant el més mínim fins que arribem al refugi, on definitivament podem fer un entrepà i toquem ben bé el cul a la bota.

El cim:

El descens:

Intimem amb les botes rígides…

De seguida baixem cap al cotxe, el Tsavi i l’Aitor sembla que facin una cursa! A baix podem valorar els efectes de la manca de costum de les botes rígides… Aquí comença una relació que durarà 1 setmana i mitja entre llagues, ferides, humitats, fred, calor i… utilitat, és clar…

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Ascensions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aiguille du Tour (3.542m)

  1. Tsavi ha dit:

    Fantàstic resum! molt entranyable.

  2. sergi ( germà tsabi) ha dit:

    Estic fruint de les vostres epopeies alpines, quina enveja. Curiosament he fet 3 de les ascensions que heu realitzat, qualsevol dia podem explicar-nos les batalletes… i de pas em poseu al dia sobre com encondar-se que fa més de 5 anys que no ho faig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s