Gran Paradiso (4.061m)

Spanish version aquí

No cal dir gaires coses del Gran Paradiso ja que és ben conegut per tothom. És el cim més alt d’Itàlia i, tot i que diuen que és dels 4mils més fàcils dels Alps, us puc assegurar que fer 1300m de desnivell positiu sostingut sense ni un tros plà cansa “una miqueta” i la trepada final quan fa fred, ha glaçat i desenes de cordades es troben en una cresta cap al cim que fa metre i mig d’amplada no és el que diriem precisament “fàcil” o “poc impressionant”…

Les mules del Toubkal pugen al “Vittorio Emanuele II”

Doncs si, vam pujar carregats com mules des del poble de Pont (a la zona de Valsevaranche, a Italia) fins al refugi Vittorio Emanuele II, que és on vam plantar la tenda. Les motxilles que portàvem eren gairebé ovacionades pels trekkeros que ens creuàvem al camí de pujada del carregades que anàven. De fet, vam sortir esglaonats des de Pont, el Xavi, el Tsavi i el Roger van sortir a les 2h30 i jo vaig sortir a les 3h10 després d’haver pagat el càmping de la nit anterior a la recepció (per això vaig sortir més tard), així que vaig fer sol el camí de pujada mentre veia que no feia fred però hi havia uns núvols moooolt amenaçadors sobre la zona del refugi.

Ens instal·lem en una postal

Tal com arribem al refugi, després de 700m de pujada des de Pont, es fot a nevar i muntem la tenda depressa i corrent amb una compenetració i velocitat admirables, queda demostrat que és un bon exercici de “Team Building”. Just quan acabem de muntar la tenda Sant Pere ens diu que només era una broma i para de nevar…HAHAHA, que graciós. La tenda queda muntada perfectament, amb els vents aguantats per roques i unes proteccions que ni la casa del rei… Si la venéssim, diriem a l’anunci que és un loft acollidor i intim (4m2) amb unes vistes meravelloses…

Vittorio… Eh! Manuele!!!!

Després d’esperar una bona estona asseguts en un passadís passant fresqueta i envejant les habitacions dels que dormien dins, sopem al refugi, passats uns quants “percances” i menysteniments respecte la gent que dormia allà i devorem un sopar boníssim, bebem vi de la bota, etc. A les 8.30 haviem acabat i tiràvem cap a la tenda…

Olor de tigre

És el que passa quan dormen 4 tios en una tenda de 2×2. Només vull puntualitzar que vaig passar una calor impressionant tot i dormint en “gaiumbus” gràcies al sac que em van regalar els companys i amics de Indra…

1300 són molts

Ens llevem a les 3.30 per sortir a les 4.00. Cap dels 4 sabem que vam fer però començàvem a caminar a les 4.45; és un Expediente X.

Comencem a caminar i ens dividim, el Tsavi i el Roger tiren endavant i el Xavi i jo ens quedem enrera, caminant en direcció a la lluna i veient com el cel va canviant de color amb la sortida del sol.

Hi ha milions de camins (semblen les fites de l’Aneto) per arribar al mateix punt, on ens haviem d’encordar, posar crampons, piolet, etc, però el Xavi i jo ens colem i anem pel més díficil, a més, al voler-ho arreglar vam haver de fer uns passos d’adherència gens fàcils i que ens van portar a les primeres relliscades del dia. Coïncidint amb l’entrada a la glacera ens envaeix la claror del nou dia i els perfils de tota la vall prenen forma i colors, crec fermament que veure allò, ser allà, et dona una energia que val per tota la pujada i t’impregna la retina per la resta de la teva vida.

Vam muntar un tren Dièsel, una cordada de 4 companys, col·legues, amics que vam anar constants, pas a pas cap al nostre objectiu, el Gran Paradiso.

Té tela la pujadeta, d’aquelles que et deixen baldat com mai, però som 4 ben avinguts, això significa ser moralment com 16. La pujada es com una Romeria, hi ha centenars de persones, es veuen fileres i cordades de fins a 8 o 9 persones, com no, portats per guies. Arribem dalt de tot de la glacera i ens asseiem un momentet a una petita pila de neu dura, a descansar… ens fem la foto d’equip, ho hem aconseguit!!!! Estem fets unes màquines!!!! Un dia magnific, el cel de color turquesa i glaceres i neu per tot arreu. Però què he de dir, el realment meravellós d’aquest cim és haver arribat dalt, haver superat bons i mals moments i haver disfrutat de tota la setmana de preparació amb el Tsavi, el Xavi i el Roger. Haver estat un entre els 4 és el que em fa sentir orgullós.

Bonus track

Per qui vulgui, hi ha al cim una petita ascensió-grimpada molt exposada que corona una verge blanqueta (no moreneta) que vam fer el Tsavi, el Roger i jo. Realment xula i bonica, però he de dir que no ho vaig passar bé. Un lio de cordes, molta gent i males pràctiques. Molta perillositat pels descuits i desconeixament de la gent. Vam arribar fins la verge, vam fer les fotos i vam baixar el més ràpid que vam poder.

Hem fet un altre 4.000, Que quedi clar! jajaja Tenim el Xavi demostrant-ho:

Descens tortuós

Ens queda baixar 2000m fins a Pont que són, com acostumen a ser les baixades, una tortura. Tot i així, per mi va ser bastant màgic, estava baixant del meu primer 4000 dels Alps i tenia el meu proper objectiu davant dels ulls, a un centenar de Km, això si; el Mont Blanc.

Impressionant la velocitat del Tsavi i…. el Massanés va baixar corrent!!!!! De què devien fugir???? jajaja

Homenatge i reflexions

I com no, a la nit i ben dutxadets vam celebrar el “tantu” a Chamonix amb tartiflette, fondue i vi blanc al restaurant ja mític de L’Etape, que s’ha convertit en el nostre lloc de celebració des que vam fer el UGTMB (Ultra Gastronomic Tour du Mont Blanc). Aquí podeu veure què menjàvem abans i després del Gran Paradiso:

ABANS:

DESPRES:

Mentre sopàvem i brindàvem em venien al cap un munt de moments, sensacions i pensaments que ara m’agradaria compartir:

–          Vam treballar en equip, sinó, en moments com els de la tenda o quan el Xavi i jo ens equivocàvem haguéssim anat avall moralment

–          No es pot subestimar CAP muntanya, el Gran Paradiso, com he dit abans, es defineix com un “fàcil” dels Alps i no és pas així, és molt dur físicament!

–          M’agrada dormir amb tenda, crec que dona un “toc” d’aventura i és collonut dormir amb col·legues en un espai tan petit, fa que ens avinguem més encara.

–          M’ha sorprès la forma fisica del Tsavi, que fa dos anys que “no fa muntanya”¿¿¿???¿¿¿???

–          He flipat amb la força de superació del Xavi, que després d’haver caigut moralment varies vegades de l’expedició, s’ha sobreposat al vèrtic i ha tirat endavant. Un aplaudiment. Realment m’aniria de conya tenir això per les meves curses, intentaré recordar-ho durant les pàjares…

–          El Roger a la muntanya transmet una seguretat que tranquil·litza a qualsevol.

Això és tot, amics, d’aquesta Gran Experiència

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Ascensions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Gran Paradiso (4.061m)

  1. Tsavi ha dit:

    – L´Uri, el psicòleg de l´equip que sap girar la truita en el moment adequat, el bon humor i la perseverància en persona, el políglota escriptor, alpinista, professor de nusos, actor i sovint pallasso. Este cuerpo de trailero!! Hisenda, ca****ns, torneu-nos els calers q ens deveu!

    Que bona la foto el Roger al cim, amb una cara de felicitat de pa de kilo i amb una posicio que sembla que vacil.li a la verge tiesa. Per cert, la xati q surt a la foto (no la de blanc), on era?? Jo no la vaig ni veure! La tia sembla que estigui en una terrasseta esperant el cafè, mentres jo no em vaig ni atrevir a posar-me dret.
    Bé, podria escriure moltes mes tonteries, però me les guardaré pel sopar d´homenatge.
    PS: Et podies haver guardat el comentari de dormir en gallumbus, qe ja he aguantat prou comentaris de Brokebak Mntn.
    Nota: trailero no és el personatge que es troba sovint a les Rambles intentant timar al turista

  2. sergi ( germà xavi) ha dit:

    Pura epica Alpina,sembles el comentarista de Al Filo. Com us cuideu cabrons, el fart de menjar pà amb ceba i arros bullit i de fer vivacs . Això ja no és el que era

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s