Matagalls-Montserrat… 12:33!!!!!!!

Spanish vesrion aqui!!!

Després d’una setmana i mitja i amb pressions per tots costats, em disposo a escriure, ràpid, això si, una minimemòria de la travessa Matagalls-Montserrat 2010…
En primer lloc, pels que no ho sabeu, no és una cursa; la Matagalls-Montserrat és una marxa de resistència NO competitiva. El que passa és que en el món de les ultres/marxes de resistència, tots sabem que la gran majoria no anem a guanyar, lluitem contra el nostre “coco”, les nostres cames i el nostre cronòmetre. Així que, en realitat, per mi les marxes són curses i les curses són marxes. No hi considero gaires diferències.
A més, la Matagalls-Montserrat és una prova mooooolt mítica. Cada any unes 3000 persones estan a la sortida i hi ha un companyerisme “apostoflant”. És, com n’hi diuen molts, la Festa Major de la muntanya.

Hora H
A les 16.00 del 18 de setembre els companys del CE Gràcia donàven el tret de sortida de la XXXI Matagalls-Montserrat. A la primera línia hi erem els 5 fantàstics: el Roger, el Josep, el Xavi, el Sergi i un servidor. Sota una pluja feble però constant, d’aquella que al final et fa sentir xops fins i tot els calçotets… Deu se el motiu pel qual durant la travessa vaig pixar cada 20 minuts…

Separació prematura
Sortim des de Collformic per la pista que travessa el Plà de la Calma trotant. Em poso al capdavant del grup i anem avançant a gent. Vaig controlant que no em despengi, però al final, resulta que no ho faig bé i al primer control, tot i que ens esperem 5 minutets ja no apareixen el Xavi i el Sergi i tirem sense ells (no devien anar gaire lluny, a jutjar pel temps en el que van arribar a Sant Llorenç…). Seguim avançant i em trobo a l’Àngel de mirón (el vaig coneixer a l’UTST) i em diu que està lesionat…pfff… quina putada… Després ens acostem al peu del Tagamantent, on comença la baixada cap a Aiguafreda per aquell corriol… que meravellós córrer per allà! Entre arrels, arbusts, roques, fang… Anar saltant… És per llocs com aquest que m’agrada órrer per la muntanya… De moment em trobo de conya, ni senyals de cansament, ni de feblesa. Anem a un ritme altíssim; “vent a popa a tota vela”… Llàstima de les llaguetes que, de la humitat, comencen a brotar a la planta dels peus…

I aquí teniu un video durant la baixada a Aiguafreda on es veu el Josep amb pressa per aquests mons de Déu…:

Comencen les pujades
Arribant a Aiguafreda em trobo la Mireiads, que em presenta l’abuelo (nom del forum) i, aquest, em deixa tocar el cul a la bota (beure una mica de vi, pels que no estan ficats en el rotllo…xD). Creuem Aiguafreda sense gaire públic (cosa extranya per nosaltres, ja que altres anys en aquesta travessa hi ha centenars de persones, però és clar, aquest any amb prou feines han passat 25 participants i la massa de gent que va a veure els seus familiars i amics encara no ha arribat) i arribem a l’avituallament oficial, on ens diuen que anem en posicions 27, 28 i 29. Ens alimentem bé, però sense passar-nos per la por a les indigestions. Després de poca estona, tirem amunt, i és que no tot havia de ser plà i baixada com fins ara! Toca una bona estona per pista fins una mica més amunt de Can Janot. Durant aquesta pujada para de ploure (ja no ens plou més en el que queda de travessa) i ens anem assecant… Bé, ens assequem en general tots menys el Roger, que li rebenta literalment la Camelbak. Fins a Sant Quirze Safaja haurà d’anar xuclant de la meva per poder-se hidratar…

Una altre pèrdua
Just després de passar Can Janot perdem de vista el Josep, pensem que ens va seguint, però després d’esperar-lo una estona a Sant Quirze Safaja, decidim continuar. A Sant Quirze Safaja ens passa el CarlesMartorell, un altre correcat que va volat per complir l’objectiu de sub12 (al final va fer 11 hores i 1 minut!!!!!).

Sant Llorenç…punt clau
Des de Sant Quirze pugem el coll de la Matafaluga a tota canya, per agafar la pista llaaaaaaarga que ens porta direcció Sant Llorenç Savall. La veritat és que psicològicament mata molt perquè és interminable i el terreny és bastant dur.
Arribem a Sant Llorenç a les 21.50 del vespre, això són 5h50m des de que hem sortit de Collformic! Ritme de Sots 12 hores!!!! A Sant Llorenç ens trobem al Joan Manel que ens espera per animar-nos. Ens comenta que no han passat ni 30 participants, això ens dóna ànims i aires de grandesa. Podem trencar tots els nostres esquemes, però cal ser cutelós, qualsevol petita cosa, una llaga, una petita indigestió, una lesió podria trencar les nostres esperances d’acabar en un temps récord (per nosaltres, és clar!)

Sant Llorenç – Coll de Grua – Les Pedritxes
El proper avituallament és a Les Pedritxes!!! I ens esperen els famosos donuts!!!!! Ara juguem a casa, passem per les Arenes on ajudem a algun a no perdre’s, pugem al Coll de Grua, ara juguem a casa, és just a sota de “La Mola” i ja hi hem tingut més d’una pàjara altres anys, és terreny controlat. Un grup de 5 o 6 corredors ens passen “fonent” als trams plans i de baixades, després els passem nosaltres a tota velocitat a les pujades i així alternant fins a Les Pedritxes, cadascú té el seu fort i sap d’on vé…
Aquest any no hi ha hagut pàjares, però he de prendre’m un ibuprofè per calmar el dolor dels “soleos”, que m’estan matxacant!

El món és nostre!!!!!
Baixem trotant pels carrers, més que coneguts, de Matadepera (aquí el roger pateix dels genolls, ara li toca a ell l’ibuprofè…), després agafem el camí Moliner i pugem cap al collet del Queixal. Ja sabia jo que la pujada era dura… Intensa i curta, això si… Amb la recompensa d’arribar a un lloc tan mític com la Casanova de l’Obac i sabent que ja encarem l’últim avituallament. El de Vacarisses!

Un nou company
Mengem a Vacarisses ja sense pensar en digestions ni punyetes, cafè amb llet, entrepà de sobrassada, Yoplait de maduixa… Omplim la camel i cap avall per pista fins que arribem a l’asfalt vermell d’un passeg de Vacarisses. Allà se’ns afegeix un company al que se li havien acabat les piles del frontal. Ja fins a la meta anirem junts. Anem tirant pels carrers de Vacarisses parlant del mogronet que ens queda per arribar a Monistrol. Travessem la via del tren, passem per sota la C58 i arribem al control on l’any passat ens vam perdre. Correm de seguida cap a Monistrol. Portem unes 11h i 40 minuts i ens queda l’última pujada…

Mai havia estat millor
Les cames ens pesen, l’estomac fa figa, però el cap va pujat de tò. Cap contratemps ens pot parar. Sabem que farem menys de 13 hores i cal apretar a veure si fem menys de 12.30. Pugem ràpid, però controlant que no ens agafi una pàjara com la de l’any passat, que vam haver de parar 15 minuts per mareigs i tot!!! Passem pel control de mitja pujada on hi ha molt jovent (xD) que no ténen llum i sembla que juguin al “cuarto oscuro”… Al final trobem una mica d’embús i acabem d’avançar uns quants companys que maleïen les escales del monestir.
Ja hi som, catifa vermella per rebre els participants… últimes passes…últims moments…últimes sensacions… 12 hores i 33 minuts… Al loro!!
Ens dónen el trofeu i em tiro a terra, per fi descans!

Ni entrenament ni hòsties amb bicicleta!
Igual que l’any passat, la Matagalls-Montserrat ha estat 2 setmanes abans que la cursa de Cavalls del Vent, la cursa més important del món mundial (i de tot l’univers també) per mi. Igual que l’any passat pensava guardar pota per no arribar cansat a Cavalls… Igual que l’any passat, quan m’he trobat dins de la Travessa he fet tot el possible per aconseguir un bon temps apretant al màxim… Espero que no em passi com l’any passat, que a Cavalls vaig patir més del compte per culpa de l’esforç a la Matagalls… Us ho explico després del cap de setmana del 2-3 d’octubre…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Matagalls-Montserrat… 12:33!!!!!!!

  1. Messhu ha dit:

    Gran crònica.
    Vinga! Molta sort als dos pels Wind Horses!!

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s