UTSM: Crònica d’un dia extrany

Spanish version aqui

Amb molt de ratard i breument perquè últimament vaig una mica estressat i faltat de temps, faré la crònica de l’Ultratrail Serra del Montsant (102Km i una mica més de 7000m de D acumulat). La primera vegada que no acabo un repte; i no tan sols això, la primera vegada que abandono.

Cada cop més social :-)

Dissabte al matí ben d’hora ja era a Cornudella del Montsant, poble d’inici i meta de la travessa que dóna la volta al massís. Recullo el pitrall i els obsequis de la organització i me’n torno cap al cotxe amb la cale a tope (fot una rasca que ho posa tot “tiesu”) i montu un vestuari al seient del conductor més digne d’un contorsionista que d’un “corredor” de muntanya. Un cop tinc preparada la roba i motxilla me les piro cap a la zona de sortida, on em trobo al virtualment omnipresent MASSA, en Pau, la nefartiti i, crec, el pàjaru. De sobte em vé a saludar en Raul i un paio amb un mocador al cap i una agulla d’estendre roba que em diu… Oriol! Jo flipo, em diu que és de Atotrapo.com i em dona records del Jaime ( el company i amic que vaig conèixer a l’UTMDA!!) ara relaciono!!! Ens fem una foto per recordar el moment i just després comença a sonar la música que donará la sortida…

Correcats a Cornudella!!:

I atotrapoooo:

I la sortida!!!!:

Trescant de bon matí arribarem a Ulldemolí…ns

Vaig amb en massa (un mestre) gairebé fins a Ulldemolins, corrent per Cornudella, per una pista i unes pujades rocoses que recorden un pèl la pujada al Montcau… Al final, després de fer un pipi, apreto una mica i començo a avançar sense companyia. Quan arribo a Ulldemolins hi ha en Pau i la nefartiti esperant per fer fotos (una mica complicat amb Full Memory Card…juasjuasjuas) ens saludem i diem a reveure, perquè en menys del que dura un pet es dona la volta a Ulldemolins i torno a ser allà per saludar-los i fer una fotografia… Allà m’ajunto amb en pàjaru i seguim una pista que puja junts fins gairebé dalt de la carena, on m’avanço i continuo sol una altra vegada…

En massa pujant cap a Ulldemolins:

Marxant ja d’Ulldemolins:

Descobrint el Priorat

El paisatge és meravellós i no paro de fer fotos. Els camins, molt exposats amb barrancs als costats (si, d’aquells que fan cangueli per si derrapes i te’n vas a saludar a Sant Pere…). És superdivertit, corriols, baixades, pujades, bufff… no me’n canso! Durant una d’aquestes baixades em trobo…atenció…un altre amb qui vaig compartir quasi 40Km a l’UTMDA!!! l’Enric!!!! Em fa molta il·lusió i xerrem un momentet mentre baixem per un barranc, al final, com que els meus genolls son més joves que els seus, el deixo enrera i segueixo endavant fins l’avituallament següent, del qual no recordo el nom del Poble…

Buscant bolets…

Carenejant:

Houston, tenim un problema!

A partir d’aquí és molta baixada i una mica de pujada. Arribo a un pont on es creua un rierol. Allà em trobo amb un altre company veterà. Seguim un corriol a una velocitat semblant a match-3 (o 4). Paro un moment (cagarrines vaaaaaan), segueixo i torno a atrapar al company. S’enganxen a la cua que “lidero” un parell més de participants, anem a ritme de fer la cursa en menys de 16 hores (això és un càlcul meu veient els temps que han fet els que anaven com nosaltres… així que preneu-ho i beveu-ho com vulgueu…jejeje) Comencem una pujadota molt bèstia a ritme de coet al Cap Canyaberal i quan el coet arriba gairebé al cim d’una muntanya explota. Ens trobem un grup de gent gran que ens diu…però si la cursa va per baix!! Mirem avall, una pista que resseguia el congost i gent corrent…Merda! Hem pujat uns 300m de desnivell! Correm avall i ens trobem, durant tot el camí unes 12 persones que també s’han anat perdent (latigassu pel marcatge de la organització…i latigassu per nosaltres, que si ens haguessim mirat el recrregut abans i ens sabessim orientar una mica ens n’haguessim adonat abans). Al final arriem al desviament del camí que ens haviem saltat abans (hem perdut uns 50 minuts) i la pista ja és plena de corredors que fan taps de més de 30 persones.

Parets de Margalef:

Badabada BOOM…

Seguim per la pista, sense poder anar al ritme que volem (no podem anar ni mes rapids ni mes lents, hem d’anar al ritme de la conga que s’havia muntat allà…). Començo a ratllar-me, començo a sentir-me cansat, comença a fer-me mandra tot el que queda i començo a anar més lent i deixo de tirar … Arribant al pantà de Margalef (i flipant amb les formacions que fa la paret i en que hi he d’anar a escalar ben aviat) em començo a trobar malament: malt de cap, pressió al pit i el pols més alt del que considero normal en aquest tipus de travesses (no m’ho vaig contar, era una sensació). Avanço uns centenars de metres més i entre tot sumat, decideixo que quan arribi a Margalef abandonaré. En alguns moments em venen rampells de pensaments de que com puc abandonar, que he de continuar, però no és el meu dia. Així que arribant a Margalef em tiro a terra i ploro amb la gorra sobre la cara. És la primera vegada que abandono. L’UTSM m’ha guanyat, però això no ha acabat, l’any que vé hi tornaré… i llavors guanyaré la batalla. De moment, la samarreta de regal de la organització no la penso ni tocar, quedarà al fons del calaix fins d’aquí just un any, quan li trauré la pols per acabar amb la feina que el Montsant no m’ha deixat acabar…

Que em va passar?
Jo m’ho pregunto i no ho sé, però crec que en tinc algunes claus…:
1. No vaig ser prou fort psicològicament per superar la pèrdua de 50′ que vam tenir, esperem guanyar a mida que tingui més experiència.
2. Feia 4 setmanes de la MM i 2 de CdV, psicològicament havia gastat molt i la UTSM la vaig fer una mica d’extra, suposo que em faltava aquella motivació que tenia per les altres dues.
3. Al tenir molt menys desnivell que Cavalls del Vent, vaig subestimar aquesta ultra i, encara que em sentia perfectament de músculs, el cansament al Km 40 em va matxacar el “coco” aquest que tinc…

En resum, que em falta una barbaritat per aprendre!!!!

Galeria de fotos:

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a UTSM: Crònica d’un dia extrany

  1. Rubén Iniesta ha dit:

    Oriol, portes una progressió molt bona i el abandonar en algún moment es part de l’aprenentatge.

    L’any que ve voràs com es tot molt diferent i posaràs al Montsant als teus peus.

    Salut i força amic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s