Cursa de la Vall del Congost

Spanish version aquí.

El 20 de març es va celebrar aquesta cursa…

Una cursa amb un recorregut tan bonic, un terreny tan agraït com dur i una organització tan fantàstica es mereix que digui ara mateix que l’any que ve repetiré sense cap dubte. Son 42 Km i 3.200m de desnivell positiu (i el corresponent negatiu) que surt d’Aiguafreda i dóna una volta majoritàriament per corriols, creuant rius com el Congost i amb pujades com la de la Trona i el Purgatori…

Vaig arribar dissabte a la nit i em vaig posar a dormir al cotxe amb el meu super-mega-invent del matalàs inflable al cotxe. Era la primera vegada i tret de l’arribada d’uns makinerus amb el xumba-xumba cap a les 3 de la matinada no vaig tenir cap problema per adoptar la meva posició de mòmia i dormir com un soc…

A l’arribar a la zona de recollida de dorsals em vaig trobar un munt de correcats i altres coneguts, cosa que ja feia presagiar que una cosa gran anava a passar… Vaig anar a fer un cafè, un “zurullito” i cap a la zona de sortida!

Sortida, amunt i avall, amb una mica d’embús a les pujades i baixades, arribo l’avituallament dels 5 Km on hi havia l’Àngela ! Després d’una paradeta ràpida a xerrar i beure aigua, sant tornem-hi, a creuar un rierol…

cosa que em deixa els peus xops i que ja no s’assecaran en els 37Km que falten!!! Seguim avançant per corriols de somni, altre cop pujadeta, aquest cop més bèstia, però bastant progressiva on coneixo a en Tamayo, un correcat amb qui acabo compartint molts trams de la cursa, i baixada, no sense algun obstacle per salvar…

cap a l’aviutallament del Km 15 on el massa em dona una Voll Damm!!!! ja tocava, per això aquesta cursa també rep el nom de “Voll del Congost”… Ara si que creuem 3 cops el riu i cap amunt a sac aguantant la respiració…”Això és el Purgatori!!” diu la gent…i no és que si el Purgatori és un lloc on es pateix i no es veu quan s’ha d’acabar… Ben bé que allò té el nom ben triat. Sort que al final aquest si que s’acaba…

Fins el Km28 vaig amb en Tamayo, però a la baixada aprofito el rebuf d’en j.artigas (un mestre…el que diu va a missa que sempre funciona…), creuem el Congost i just sortir pel canvi tèrmic em venen un parell de rampes als isquios, però sembla que em recupero molt ràpid… i millor que sigui així, perquè la pujada que vé tot seguit és la de la Trona, jo ho definiria com a “xusco impepinable”

Passem avituallaments, pugem a ritme constant… i així fins l’últim cim, km 37 on ja em comencen a pesar les cames i, veient la meta a prop ja em faig una Voll sencera i amb tranquil·litat per disfrutar del moment… D’aqui al final a la baixada ja estava fos, però satisfet i ben enamorat d’aquesta Vall del Congost, dels seus corriols i rius, de les seves muntanyes i parets…i de la seva gent!!!!!

ah! I al final 7:12:49, un temps que no m’esperava però m’agrada, estic més en forma del que pensava… jejeje

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s