UTAG

Spanish version aqui

Aquest cap de setmana tocava ultra… I no qualsevol Ultra, la preparada pel capità Artigas per la Garrotxa… l’Ultratrail de l’Alta Garrotxa!

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1586870

Divendres després de sopar em vaig posar a dormir a la meva autocaravana (cotxe amb matalàs inflable cutre del Decathlon…xD) en un carreró sense asfaltar i a les 3.20 del matí em despertava per preparar-me per la travessa. Vam anar en cotxe fins a Besalú, on vaig deixar el meu Honda i després, amb furgos vam anar cap a Oix (on començàvem a “trescar”!).

La previsió meteorològica pintava calor, però el 2 d’Abril a les 5 de la matinada fotia una rasca de collons… Ni malles, ni paravents ni merdes evitaven el fred. Només hi havia una sol·lució… Posar-se a córrer!!!!

Dit i fet, després de conèxier (una mica, perquè soc un desastre per relacionar noms i cares)… Sortíem d’Oix cap amunt per arribar a un corriol força divertit que ens portaria cap a la pista que arriba a Beget. Allà hi teníem un avituallament i, sense saber-ho, ens esperava un contratemps, i és que el grup es va separar i uns quants es van perdre. Va ser una putada perquè els que anavem davant no sabiem on eren, però pitjor va ser per a ells, que es van perdre i no es van poder reenganxar… Va ser un malentès que va donar la nota negativa a un dia fantàstic. Des de Beget vam pujar cap a l’Oratori i tot seguit cap al coll de Malrem, frontera amb França, que tenia unes vistes majestuoses del Canigó i el Puigmal plens de neu. Continuem el camí per fer la carena de la Serra Llarga, que Déu ni dó com li escau el nom!

Ens dirigim cap al cim del Comanegra, que té la peculiaritat que és la primera muntanya que vaig pujar de petit i on em vaig obrir la cella al baixar…jejeje quins records d’aquella castanyada a Camprodon!!! La veritat és que no recordava gens el cim…però el marge del que vaig caure si que el vaig reconèixer!!!jejeje era allà baix, a la pista on la mare i alguns altres m’estaven esperant!

Després de fer el cim,  on feia molt i molt de vent, vam baixar a un replà a fer un mos i vam continuar baixant i pujant, per camins plens de fullaraca on feia por posar el peu per no torçar-se’l amb alguna arrel amagada… Al cap de poc i per un tram on es podia córrer bastant vam arribar al pic de les Bruixes i d’aquí, cap avall amb el capità Artigas vigilant en tot moment que ningú perdés el camí…  Avall, avall, avall, avall, passem per Talaixà i fins a Sant Aniol per corriols de bosc tancat i terreny duríssim. Algú ha posat lloses per tocar els ous a la penya???? jeje és broma, tot és de somni…

A Sant Aniol varem trobar una senyora d’aquestes de grup de Facebook… “Senyores que surten de casa amb ganes d’emprenyar-se” que es pensa que ens estem burlant d’ella quan, en realitat, ens estem enfotent de nosaltres mateixos. Fet i fotut sortim cap amun en direcció al Bassegoda. Pujada llarga i dura, molt constant i on podem posar el ritme i pensar en l’espai, filosofia o cadascú lo seu… Quan arribem al coll del Bassagoda decidim no pujar al cim, ja que anem ben justets de temps i ens dirigim cap al refugi de Can Galan, on fem una birreta i un entrepà de butifarra i tirem per un pista on s’ha de córrer, no sense abans trobar la furgoneta-avituallament i beure una mica de cola i menjar unes orellanes. La pista es fa molt dura, entre la calor, el dur que era el terra i que les cames ja pesaven… bufff…

Uns 5 (crec) quilòmetres més endavant, un corriol sortia cap amunt per pujar a la Mare de Déu del Mont. Pujada dura dura que vam fer a ritme durillo (al menys per mi) on alguns descobrien l’efecte revitalitzador de la musica… Dalt del Mont ens esperaven alguns acompanyants i altres que havien abandonat o fet altres rutes per culpa de la pèrdua a Beget. Xerràrem 5 minutets, vam beure aigua i avall, tot avall cap a Beuda on, a part d’una birra, hi havia unes russes que ens miraven amb bons ulls…:P jajaja O potser ho somniàvem?? Mai ho sabrem!!!

Seguim cap avall, ara si, apuntant cap a Besalú, primer per un tramet de carretera i després per corriol tendint a derivada negativa (cap avall, però ja he utilitzat molt la paraula…xD). A Begur , la meta, no és oficial però té molta més èpica. La gent ens mira amb cara de “bitxos raros”. I nosaltres satisfets, i empapats d’Alta Garrotxa ens en tornem a casa amb l’ànima ben carregada!!!

Galeria:

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Entrenaments. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s