UTST: Sempre Aprenent

Spanish Version aqui

Aquest any he tornat a caure atrapat a les xarxes de l’Ultra Trail Serra de Tramuntana, 110Km (segons GPS) i uns 4300m de desnivell positiu des d’Andratx fins a Pollença, d’Oest a Est de l’illa de Mallorca creuant per la Serra de Tramuntana, una formació calcària (diria) espectacular que per la part nord forma penyasegats de somni i per la sud s’extén la resta de l’illa…

L’autocarero despistat
Divendres 15, sortint de la feina, cap a la T1 i avió direcció Palma de Mallorca. Allà, després de fer un “a revoir” a la Mireia, en guido i en xevipresi, anem amb en Monti cap a Palma, a la Plaça Major a fer unes cervesetes i un plat de pasta mentre fem temps. Quan s’acosten les 9.30 anem cap a l’Iberostar estadi per agafar l’autocar, allà fem uns cafès i ens preparem les motxilles. Ens comencem a trobar uns quants corredors, tots amb mandra de començar i buscant la parada de l’autocar, que ningú sap on és…

Pujats a l’autocar, veig mil cares conegudes, entre ells el j.ballesta, la montse, en massa, en clave i un llarg de companys més que no posaré perquè segur que me’n deixaria més d’un!!! L’autocarero ens va portar a Pollença, tal com ens va deixar al poliesportiu tots vam baixar com un ramat de cabres buscant el pavelló de sortida… En això que descobrim que no estem al lloc correcte i la organització envia furgonetes per portar-nos cap al lloc que toca, aquí la primera aventura, al darrera de la furgo, sense finestres , amb poca llum i tots d’un cantó a l’altre… més d’un va estar a punt de fotre’s una llet (servidor inclòs).

Waka waka no… Carmina Burana!
Ja al pavelló correcte, el típic, recollida de pitralls i activació del xip, al vestidor em poso la disfressa de corredor, avui portaré la samarreta de “UTMDA Finisher”, segur que em portarà sort! Un cop tot a punt, amb el briefing escoltat i els budells i la bufeta buits, la fem petar al bar del lloc per passar l’estona fins les 00:00 del dissabte, que és l’hora de la sortida i que començarem a gastar pota.

Tinc dubtes de si sortir amb el paravent o sense, manguitos o no, però al final decideixo fer-me el matxote i sortir a pèl amb màniga curta. La veritat és que crec que és una bona elecció perquè no passaré fred fins ben avançada la matinada…

A la zona de sortida saludem al Pep-Lluís, ens fem fotos de grup, tots amb somriures als llavis pensant en el que disfrutarem. Sona “Carmina Burana” i els pèls de públic i participants es posen de punta, l’èpica del moment (tencada per algun “què cony faig aquí?” d’algun acollonido) és enorme i quan acaba la melodia dónen la sortida… PAM! Tothom surt a sac! Ritme exagerat, nosaltres seguint, és clar…això és marikita l’últim!

Nyigo nyigo…

Comencem a tirar amunt, ja avançant a uns quants que s’havien emocionat al principi (això que normalment faig jo…) i havien sortit més ràpid del compte, un grupet amb el clave, el j.ballesta, en massa, el monti i el juanlu. La pujada a s’Esclop és bruta a més de dura, no entenc per què en el material obligatori no hi posen un matxet… el clave comença a tirar i jo, com una lapa segueixo com puc, avançant al caminet estret de pujada i amb alguna que altra entrebancada (per sort sense que el cul arribi a tocar a terra en cap moment!). Recordo que des de dalt de tot de la pujada, al costadet de s’Esclop, hi havia una vista de rei i s’olora en l’ambient, però gairebé sense temps per respirar, comencem a trotar per un terreny força tècnic i en baixada on em començo a trobar malament de l’estómac. Em paro al lateral a “plantar un pi” (em falta poder jugar a l’Angry Birds de mentres…) i ara tot és glòria baixo per pista en direcció a Estellencs apretant per intentar atrapar la clave que se m’havia escapat… Ho aconsegueixo mentre entro al poble ja que ell havia alentit el ritme per esperar-me.

A l’avituallament ens hi estem 3 minuts i encara gràcies, sortim i perdem les marques per culpa de seguir uns altres corredors que teniem davant…Seguim tirant per carretera i, tot i que fem volta, al final aconseguim arribar a un punt amb marques i deixo d’estar nerviós per si ens perdem. Pugem i baixem per arribar a Esporles. En uns plans molt corredors en clave se m’escapa altra vegada i ja penso que no el veuré més en tota la cursa. Finalment el trobo a Esporles, on a l’avituallament m’ha tornat a esperar mentre descansava una estona. Li dic que tiri, que jo seguiré al meu ritme i ell pot matxacar! Així que ell surt de l’aviuallament, ens desitgem sort i endavant!.

La muntanya és de tots!!!

Menjo 4 coses a l’avituallament i decideixo sortir ràpid per guanyar temps i poder descansar més estona a Valldemossa, que serà l’avantsala d’una pujada bastant bèstia. Comparteixo un parell de quilòmetres amb un corredor que l’any passat feia de voluntari i es recordava de mi (em confesa que per la meva cara d’ànec marejat que portava…). Primer pujadeta d’asfalt i després uns 8-10 Km de carretera que es fan eterns… Veient urbanitzacions de lluny i seguint les marques li foto canya fins a Valldemossa, on arribo fins els collons de quitrà, amb els peus bullint i les cames desfetes. Tot per culpa que la Serra de Tramuntana està privatitzada en molts trams (fins i tot per on passa el GR) i el capullo de l’amo d’una finca no ha deixat passar el recorregut per la Mola de Son Pacs, que era el recorregut previst…

Birra Arxibona, vistes arxiboniques

A Valldemossa em torno a trobar al clave! portem 6 horetes i estem al Km 43,1. Mengem coca de patata amb albercoc (bona “de la muerte”) i ens trobem amb els companys que començaràn el Trail a les 7, entre ells el Taroja i el xevipresi que ens dónen ànims i ens recorden que anem molt bé. Després de descansar ens enfilem cap al camí de s’Arxiduc, per mi, la part més bella d’aques recorregut, i més si, com ens vam trobar, està amanit amb la sortida del sol. És una cresta de roca amb un camí tipus pedra en sec, el mar a sota, Sa Foradada al fons i tota la Serra de Tramuntana als peus. Si és cert que hi ha llocs al món on es concentra l’energia, de ben segur que aquest està entre els que n’hi ha més…

Un cop empapats de sensacions ens posem a córrer per la cresta idíl·lica i, des de dalt, baixem cap a Deià a sac per una pendent força tècnica i on no em foto més d’una llet de miracle…

Després de Deià toca anar cap a Soller per un camí que, per no tenir pujada, puja un ou! Anem tirant a ritme i a mitges ens passa en Sergi com un coet! Va en segona posició (i així acabarà, però empatat amb el primer!!! ENHORABONA!). Arribats a Soller hi ha l’avituallament potent (pasta i pollastre) i just al sortir ens avança la Montse espitosa com ella sola ja que va primera femenina de l’Ultra! I ara… moment antològic! Quan passem per davant de la terrasseta d’un bar i el clave em diu “fotem una birra, o què?” (a vaia un li ha anat a dir…), jo no li dic que no a una birra i així ho fem, gaudint de la cursa com mai, sense presses prenem una canya cada un a la terrasseta d’aquell bar de Soller. Els altres corredors ens miren amb una cara d’enveja que no té preu (ni Mastercard…). Sens dubte, és el moment de la cursa, el moment que recordaré, el xin-xin d’aquesta copa… L’energia de la Mahou ens serveix per tirar amunt pel Barranc de Binaraix a un ritme més que acceptable sota un sol que ja comença a apretar. Espectaculars els estimbats que hi ha en aquest barranc i la preciositat de les parets i muntanyes que l’envolten..

Aprenent estratègia

Per fi! Hem passat la pujada que em feia més por! Som dalt i ja veiem l’embassament de Cúber.

Trotem una mica al ritme aquell que podries estar hores i hores (tàctica clave) i voregem l’embassament fins arribar al control. Començo a estar xungo de tot en general, les cames les tinc destrossades, però el Clave tira de mi com si tingués una corda (sort!!) i ens dirigim cap a la última bestiesa… la pujada al coll de Prat de Massanella. A l’inici de la pujada ens avancen un munt de participants, la majoria del Trail, apretant moltíssim, però jo estic mig mort i, tot i que en clave tira, ha d’anar fent la goma per esperar-me fins que em diu que em posi davant i marqui jo el ritme. Començo a tirar i poc a poc em venen els ànims i començo a apretar un pèl més reavançant a corredors que havien rebentat o alentit per culpa d’haver començat massa ràpids. Nosaltres hem anat de menys a més i arribem al Coll de Prat de Massanella amb forces per córrer a la baixada del Sifont que ens vé. Després, baixada matadora on les cames em comencen a fer figa pels rebots de les pedres que porto trepitjant durant més de 70Km. Quin suplici! Lluc triga una eternitat en arribar, però finalment hi som!!

Ja només ens queden 17 Km, una pujadeta per pista al sortir de Lluc per pujar a Binifaldó i baixada continua fins a Pollença… Quin desig! Baixem, baixem, baixem, baixem, baixem i seguim baixant. Jo m’he pres un ibuprofè a Lluc i ara el dolor de les cames queda una mica emmascarat, però en clave ara té mal d’estómac, fa mala cara, però el tiu no vol parar ni un moment. Ja veiem Pollença a l’horitzó i tenim unes ganes boges d’arribar. La baixada no seria dura si no fos per tot el que portem a sobre…

M’omplo d’orgull i satisfacció…

Arribem a Pollença i, tot i que el poble fa baixada i un poli motorista estira de nosaltres tirant-nos el fum del tub d’escapament a la cara, caminem sense que ens importi gaire, la veritat, perdre un, cinc o deu minuts. Quan ja veiem la meta i la gent esperant ens posem a córrer per allò de l’orgull d’arribar corrent a meta, així que ens acostem… gallina de piel… abraçada amb en clave que recull a la seva filla per entrar-la en braços a la meta i final! El temps… 16h15m que he fet gràcies a l’apadrinament que ha fet de mi el company clave, finalment ha anat tranquil com ell deia, m’ha esperat i m’ha ensenyat, podent rebentar el cronòmetre si ell hagués volgut… només tinc paraules d’agraïment per fer-ho possible i per tot el que hem disfrutat plegats de la travessa!!!!

I després… Com no…piscina, banyera, fideuà i cerveseta a l’irlandès… Salut!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s