Aresta dels Cavalls a Sant Llorenç

Spanish version aqui

Divendres 20 de Maig a la tarda vam apropar-nos amb el Jordi a l’aresta del salt dels cavalls per fer la via més evident, la que va per l’aresta propiament dita i anomenada “Aresta dels Cavalls”.Una via de grau V totalment equipada amb espits, però que realment té només 2 passos. Una panxeta just abans de la primera R i un diedre exposat just després de la tercera. La roca acollona un pèl, ja que de tant en tant et quedes amb preses a la mà i fa més por que una pedregada…

Aproximació

Deixem el cotxe a l’aparcament de les Agonies (qui diu aparcament diu revolt del carrer) i pugem per la canal de les Bruixes fins a Can Pobla. Des d’allà anem direcció Bolet de Can Pobla per un camí que s’agafa des de la mateixa masia, primer puja fent ziga-zagues i després planeja cap als cingles dels cavalls de forma MOLT evident. A mesura que el camí s’apropa als cingles es veu el peu de via fàcilment. I dic això perquè si nosaltres no ens vàrem perdre no es perderà ni Déu…jeje

Al lio

Fem tots els preparatius abans de començar, buidem budells, ens equipem, classes particulars sobre l’ús del Reverso i les maniobres a la paret al Jordi i començo a pujar pel primer llarg…Havent vist la ressenya de la imatge que he posat al principi no m’havia fixat que hi havia un pas de V. El llarg es fa bé, seguint la fisura de la dreta (es nota que abans era una clàssica), en algun moment s’empina per donar-nos uns passos de diedre molt senzillets i, a l’últim espit abans de la reunió, em trobo amb una panxeta que no sé com agafar. Busco i busco pensant que és un IV, com que no trobo, al final pujo a l’estil bloc i, sincerament, apurant una miqueta, però pim pam, ja està. Segueixo, reunió i au! Paraules clau i ja pot pujar el Jordi, que com de normal es treu tots els passos amb una facilitat “pasmosa”.

Segon i Tercer Llargs

La cosa es fa un pèl vertical, però l’única dificultat que li trobem és la psicològica de pensar que en qualsevol moment la pedra que t’aguanta el peu es pot divorciar de la paret i enviar-te a prendre vent en un tres i no res. No obstant, si es busca bé es troba roca bona, només cal tenir una mica més d’experiència en conglomerat SantLlorensí que nosaltres, i per això només cal haver fet 2 vies de més d’un llarg… Bé, hi ha una altra dificultat, però tècnica i sense res a veure amb la roca…. Jordi cabró!!!! M’has assegurat amb el Reverso mal posat!!!!!!! Bé, et perdono perquè sé que ara segur que no et tornarà a passar… Sort que soc una màquina i no caic… (<mode ironic off>)

Tercer i quart llargs (la reunió d’entre els 2 queda just on es comença a empinar):

La exposició em toca el colló

El quart i últim llarg és un pèl extrany. Primer un diedre que fa un canvi de paret que t’engega el cul cap a fora i fa que el coco vegi un pati acollonant a baix, un cop fet (altre cop el Jordi se’l treu a sac, ara de primer) hi ha una esplanada tipus cresta i la reunió a la paret del davant. Cal fixar-s’hi bé perquè costa una mica de veure, però si de petit t’has entrenat buscant al Wally és per ser astut en aquestes situacions…

Cim i ràpel a contrarellotge!

Des de Dalt hi ha unes vistes increïbles de tota la cara sud de la Mola i de l’Obac, tot i que tenim poc temps per disfrutar-les…se’ns fa tard i encara hem de baixar!!! A més… jo, burro de mi, m’he deixat el frontal a casa…

Seguint recte en direcció a la Mola hi ha, a uns 25 metres, una instal·lació de ràpel força ben parida, encara que una mica oxidada. En pocs minuts muntem el ràpel i baixem cap a la canal que queda a l’esquerra (mirant la Mola), no sense haver de desembolicar la corda dels arbres de baix. Missió complerta! Toquem el terra i encara hi ha llum de dia!!!!

Des d’allà baixem la canal, guarra, per cert, fins al Peu de via on desfem el camí que hem fet abans per arribar al cotxe.

Gran dia d’escalada, gran via coneguda i, com no, ben disfrutada amb un genial company de corda!!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Escalada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aresta dels Cavalls a Sant Llorenç

  1. Jordi ha dit:

    Ei!! va estar molt bé la via. La via llarga t’uneix molt a la roca i al teu company. Tinc ganes de repetir, això si, sense tantes preses!

    Gracies per la formació, great teacher, el pròxim dia segur que el reverso farà més feina…

    Jordi

  2. nativojaime ha dit:

    Esa me la apunto para cuando me pierda por ahí… Cuídate hermano y sufre lo justo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s