Via Badalona (Gorro Frigi)

Spanish version aqui!

Diumenge 22 de Maig vam fer aquesta via amb el Roger. Molt Guapa, amb un solano de ca’l Déu i una roca molt agradable…


Aproximació

Ben d’hora al matí del diumenge 22 de mig arribem a l’aparcament del Monestir de Montserrat. Tot i així ja està força plè, i és que hi havia la copla, bastoners i un munt de “festers més”.
Doncs bé, després d’omplir d’aigua a la font que hi ha just abans de començar el camí del Purgatori tirem amunt per les escales. Déu ni dó amb la pujadeta per començar! Al monestir de Santa Anna (crec que es diu així…) ens desviem en direcció a l’estació de Sant Joan (L’estació de dalt del Funicular, que hem evitat per estalviar uns eurus…). Quan gairebé arribem a l’estació ens desviem per un corriolet just a sota de Gorros i pujem cap al camí ballat que els voreja per sota. Un cop al camí anem concretament cap al Gorro Frigi i busquem l’inici de la Via Badalona, a l’esquerra de la creu metàl·lica que està a uns 10 metres del terra, just a l’esquerra de la Via del Carles (que té Xapes verdes), de fet, les 2 primeres xapes son compartides…

L1
Es puja fins a una bauma on es xapa un pont de roca i després travessa cap a l’esquerra i tendint a pujar per arribar a una altra bauma on hi ha la reunió. El tram entre l’última xapa i la reunió allunya molt si estàs acostumat a fer esportiva… Això, a nosaltres que som novatillos, ens fa dubtar de si hem fet bé el llarg o no, tot i que després mirant bé la ressenya té pinta que si que el vam fer bé… Se’l treu el Roger de primer, i la veritat és que tot i ser fàcil, la impressió de fer un pèndol i deixar-te els morros al ciment del camí de baix és una mica bèstia…

L2
Aquest llarg em toca a mi de primer i té una traça un pèl extranya; Primer tira cap a l’esquerra, ben assegurat, després cap a la dreta per passar entre dues grans baumes (tocant a la de la dreta, on hi ha un parell de claus per a posar una plaqueta recuperable o un tascó estrangulat), després una altre cop cap a l’esquerra per a resseguir una llàstra que fa de molt bon agafar i finalment cap a la dreta fins la reunió (la que es veu és amb espits antics. 3 metres més amunt i una mica més amagada n’hi ha una de nova feta amb parabolts!!!). Doncs bé. Tota la via es fa força bé (excepte pel fregament de la corda) si no fos perquè em vaig equivocar d’itinerari i al passar entre les dues baumes vaig anar ben enganxadet a la de l’esquerra, on vaig xapar en una reunió d’una altra via i després vaig seguir amunt, sense poder xapar fins la reunió de dalt! Sort que a la llàstra (tot i que faltava molt poc per la reunió) se’m va acudir posar un tascó que, psicològicament, em va salvar els mobles… I la caqueta que m’estava fent a sobre també… Al fer aquesta “variant” no vaig passar pels claus, que sé que hi son per les ressenyes però no els vaig veure…

L3
És el llarg que té el pas de V+ i, compartit amb la via Màgic Line, segueix una traça recte amunt molt ben assegurada. El pas és una panxeta amb bon canto on cal trobar els bons peus per agafar la posició. Molt ben protegit. I poc després ja hi ha la reunió. Aquest llarg se’l treu el Roger de primer i sense cap problema. El fem bastant ràpid, després d’estar casi 1 hora a la reunió esperant per pujar per culpa del mal de peus i de la “cua” que vam fer abans de pujar degut a la coincidència amb la Màgic Line.

L4
En teoria és una travessa fins a una reunió que n’hi diuen “el vàter”, però com que queda molt curta empalmem el llarg amb la “via del Carles”, que creua al mig de la travessa que he dit i que està cosida de xapes (verdes). És un llarg força disfrutón i sense cap complicació especial.

L5
Llarg molt fàcil que voreja el cim del Gorro Frigi. És més complicat pujar al Montcau que aquest llarg!!! Dalt el cim, el de sempre… a disfrutar de les vistes, menjar uns fruits secs, galetes, “bocates”.

Descens
La baixada es fa per la canal que queda a l’esquerra mentre pujes la via. És una especie de Ferrata equipada amb cadenes que et destrossa les mans!!!! Després a baixar per la canal (molt guarra) fins el cami d’on hem començat la via Badalona. Des d’allà es pot anar cap al Plà dels Ocells i baixar cap al monestir o tornar per l’estació de Sant Joan i Santa Anna. Nosaltres vam fotre un lio i ens vam apropar a Sant Jeroni per error…jejeje

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Escalada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s