Esperó NE del Pic de la Valleta (2748m)

Spanish version aqui.

 

Diumenge passat, 12 de Juny, vam anar amb el Joan i el Jose a fer el Pic de la Valleta (uns 300m de V+/A0 + una aproximació de 2 horetes…). Una escalada clàssica, l’esperó NE, bastant alpina i en un circ amb unes vistes precioses. L’escalada es caractaritza per alternença entre diedres i llàstres on pujar en babaresa. NO té un grau complicat, només alguns passos de V+, però quan hi vam ser, el granit estava plè de líquens i molt humit, cosa que complicava l’adherència dels catxarros i, sobretot dels peus de gat. De tant en tant, a la via s’hi troba algún pitó i un parell de friends abandonats que han quedat gairebé com a expansions!! La via és molt evident, segueix una linia de fisures (entre les dels diedres i les llastres) bastant difícils de perdre i les reunions són molt evidents en llocs còmodes, alguna amb un espit i tot!!!

A la imatge es pot veure clarament l’esperó amb un diedre a la sombra a la dreta. La via transcorre per les llastres de l’esquerra de l’esperó (si feu la imatge gran es pot apreciar perfectament…)

Aqui teniu 3 ressenyes que he trobat per internet. La nostra entrada fins la R1 va ser completament diferent…

Aproximació

Per la carretera de Porté Puymorens, passat el poble es segueix fins a un poblet (quatre cases mal comptades) que es diu “La Serre des Lauzes”, allà s’agafa una pista forestal fins una caseta molt petita, crec que un “magatzem de material pel camp, on la pista es torna impracticable pels vehicles i s’ha de deixar allà. Nosaltres hi plantem la furgo i passem la nit allà després d’haver preparat el material, fet uns traguitos de whisky de la petaca del Jose i de fer-la petar una estoneta a la supercòmode Westfalia!

L’endemà al matí, després d’esmorzar, sortíem en direcció el nostre objectiu, que encara no es veia, el “Pic de la Valleta”… El camí a seguir és la pista forestal. poc després de començar a caminar ja veiem el Pic de la Valleta i l’esperó que volem escalar (a l’esquerra del diedre ombrívol pel que també transcorre una via). Al cap d’una estona (més o menys cap al setè pal del telecadira de l’estació d’esquí) i seguint fites s’agafa un sender que et porta just davant del pic, però a l’altra banda de la vall. Després de més d’una setmana de pluges intenses ens hem trobat tot el sòl molt humit i jo ja porto un xep xep als peus que Déu ni dó. Per sort, no noto el cansament del tram de Cavalls del Vent que havia fet el dia anterior. Un cop davant del pic, deixem una motxilla i els bastons amagats per a recollir-los a la tornada i ens disposem a creuar la vall per anar cap a la base de la via. Saltem uns quants blocs de roca i arribem a la vall pròpiament dita, amb força neu encara, crec que bastant nova perquè no era molt compacta. No ens estalviem alguna enfonsada fins la cintura!!!!

Amb el Joan al davant, fent gala de la seva experiència, arribem a un lloc on ens enfilem un pèl per la roca, no és el peu de via (estem encara bastant cap a la dreta), però és un bon lloc per començar donat que al peu hi ha un bon tou de neu. Allà ens encordem i ens calcem els endimoniats peus de gat…

L1
Intentaré desgriure els llargs com pugui, però la meva memòria és molt i molt limitada en aquest aspecte… En aquest, igual que en els 3 següents, el Joan puja obrint la via i el Jose i jo anem de segons, aprofitant per xerrar i disfrutar de les vistes mentre aprenem del mestre.
Aquest llarg el comencem fent una travessa per la roca cap a l’esqerra per enfilar-nos al final per una placa fins a una reunio on hi ha 2 pitons en una llastra on es pot posar algun catxarret més. El primer contacte amb la roca és dur, està molt freda tot i que el sol ens toca com a sargantanes i anem amb només una capa de roba…

L2
Per sortir amunt hi ha un pitó amb una cinta vermella a uns 7-8 metres. El llarg no és complicat, a part d’un tram on s’ha d’aprofitar un diedre que surt amb una mica de desplom i que es pot protegir molt bé amb friends (camalot vermell hi va perfecte!). Aquest és el primer de tot un festival de Diedres i Llastres que caracteritza aquesta via.Poc després de sortir del diedre trobem la segona reunió. Amb una repiseta força bona (amb “asientu” i tot!) i que mira cap a l’est, perdent tota la visió de la part de dalt de la via.

L3
El comença el Joan saltant del balcó on estem i fent una petita travessa cap a l’esquerra per agafar un diedre facilet cap amunt i després un diedre que per mi és el que em va costar més de la via. Les mans son una fisura grossa i espectacular, el peu esquerra es posa força bé i el dret… el dret es posaria bé a la paret dreta si no fos perquè de la humitat sembla que sigui de gel!!! A més, no estic acostumat a fer aquest tipus de passos, així que m’hi hauré d’acostumar. He de reconeixer que el segon tram del Diedre em va descol·locar uma mica. La reunió tercera està en un balcó gegant on venen ganes de posarhi unes tovalles i muntar un picnic. En un friend abandonat i al que no li queda cap cable i un parell de Camalots dels nostres és on muntem la reunió

L4
La sortida té un espit on el Joan hi posa l’estrep per sortir en artificial i després, tot un seguit de diedres molt agradables i magnífics de pujar. Excepte la sortida que és una mica més durilla, la resta del llarg és molt disfrutón i super ben protegible. La reunió es munta (no recordo si hi havia alguna cosa) en una repisa bastant allargada abans de les llàstres molt ben identificables.

L5
A partir d’aquí pujo jo de primer!!!! Quin canguelo, sabré posar bé els friends i tascons? Em fotré la llet de la meva vida??? El llarg comença amb unes llastres per pujar en babaresa magnífiques (altre cop, haurien estat més magnífiques si no fos per la humitat…i suposo que pels nervis de ser la primera vegada). Abans de començar a pujar poso un friend tan amunt com puc a la llastra de baix de tot. Començo a pujar en babaresa i… buff! em rellisquen els peus i faig una aguantada de mans inhumana.

La fisura de la babaresa:

Tranquil, Oriol, mira endavant, riu, no pensis en caure. Total, me n’enfoto de la situació i els pregunti amb ironia als altres “Us heu cagat, ehh!”. Això em fa relativitzar i continuo amunt, on poso un tascó en una altra llastra ja molt més tombada que la primera i pujo fins un pitó on poso una cinta. Tot seguit, unes escaletes herboses i amb un pati acollonant em fan arribar a un balconet on hi ha un pitó aixafat. Necessitaria un cordino per xapar bé (un cordino que no porto) i he de posaruna cinta mal posada… Després d’això vé un diedret fàcil i un terreny d’anar fent amunt fins a la reunió (on hi ha un espit i faig un bolet de roca), però el faig “jinyat”, que tinc uns 12 metres de corde sense protegir + 7 o 8 protegits amb una cinta fatalment posada, pels no entesos en matemàtiques, això són uns 40 metres de caiguda!!!!! El Joan i el Jose arriben de segons.

L6
Sobretot, sobretot, sobretot, A la sortida no feu cas a la intuició. Si mireu amunt veureu dues “finestres”, la de l’esquerra més evident, doncs aneu cap a la de la dreta o fareu una ziga zaga de 15 metres a la corda i passant per terreny descompost!!!!!! Que com ho sé??? Doncs perquè jo vaig anar per l’esquerra: Unes llastres evidents, tombadet…ai que maco! Doncs no! Resulta que si vas cap allà has d’acabar donant volta per un terreny molt guarro d’escalar. De la fricció de la corda jo vaig haver d’acabar muntant una reunió improvitzada amb 3 friends en una Llàstra.

L7
Des d’aquí cap al cim!!! Primer una llastra i després un diedre. Per a la Llàstra guardeu-vos friens petits (Camalots vermell o verd). A mi ni me’n quedàven i vaig haver de posar un tascó treballant en perpendicular… Després d’això, un diedre amunt que no era difícil però tampoc fàcil (es pot assegurar amb una cinta llarga sobre d’una roca punxeguda) i que et condueix a un finestra amb vistes meravelloses. A a partir d’aquí no sé si es pot considerar escalar, és una grimpada forta i prou. En un pont de roca que veig gairebé al cim hi munto la “R” i des d’allà pugen el Joan i el Jose. Al cim jalem una mica, difrutem del moment i ens fem la foto de rigor!!!

Descens
Es baixa fins el coll de la Valleta (crec que es diu així), que queda a la dreta del cim mirat des de la vall on hem deixat la motxilla i els bastons, i des d’allà hi ha una tartera força empinada que baixa directa per empalmar amb el camí de l’aproximació. Arribem a la furgo cansats, però satisfets i, com a minim jo, amb una felicitat al damunt que no cabo en mi mateix. Definitivament, és per aquestes coses que vaig decidir fer escalada i és per això que a la muntanya soc feliç. Espero poder continuar disfrutant-ne per molt de temps…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Ascensions, Escalada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Esperó NE del Pic de la Valleta (2748m)

  1. Barrancos ha dit:

    Wow, marvelous blog layout! How lengthy have you ever been blogging for? you made blogging look easy. The overall look of your web site is wonderful, as smartly as the content material!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s