Cavalls del Vent, la cursa: una passa més

Aquesta vegada és una crònica un pèl diferent, de fet, no arriba a ser una crònica (ja hi ha alguna descripció del recorregut pel blog…) i a més, no tenia esma per fer fotos, així que en trobareu ben poques, però espero haver plasmat tot el que va significar per mi Cavalls del Vent 2011…

Un juliol de 2008, sense haver corregut mai i amb un estat de forma més que dubtós, vam fer 33 hores i 5 minuts amb el Josep en uns Cavalls del Vent. Era la primera vegada que tenia pressa a la muntanya i allò va canviar per complet la meva forma de veure-ho tot. Podeu imaginar-vos el que ens va costar cada pas d’aquella travessa, de la que vam tornar més que orgullosos.

Doncs comptant la cursa de l’1-2 d’octubre de 2011 ja en van 13! Que ràpid passa el temps… I és una travessa que mai, MAI em deixa indiferent. Pèrdues, pluges i tempestes, neu, rialles, caigudes, rebentades, menjars, pèrdues, retrobaments, isards, àligues… Milers de records que lligo a molts racons del Cadí-Moixeró, per això és tant especial. Per això vaig decidir que seria el meu últim entrenament abans de l’UTMB i ha estat la primera cursa després. Significa tant, que aquell buff blau que em van donar com a premi de les 33h05m m’ha acompanyat i l’he portat a totes les curses a la mà arribant a meta fins a l’UTMB, que vaig decidir que seria la última…

Aquesta vegada tot era diferent, després de 15 dies amb crosses i sense tocar amb el peu a terra i uns quants mes de recuperació, no vaig saber que podria córrer fins el dimarts abans de la cursa, sense poder fer cap entrenament. El metge em va fer prometre que plegaria a la mínima que em fes mal el tendó i em va dir: “i tens tots els numeros d’haver de plegar”

Em vaig posar a la línia de sortida envoltat de companys i amics que comptaven temps per fer, com acabar, ens desitjavem sort, etc… i jo, per dins, tenia la ràbia de saber que aquesta vegada no ho podria aconseguir per culpa del tendó tibial i l’intent de pensar que disfrutaria del temps que aguantés no m’alleugeria aquesta sensació… L’objectiu estant bé hauria estat un sub16 i ara era un sub24+ no lesionar-se… i això ja era complicat d’aconseguir!!!

Doncs bé, resulta que el tendó tibial es va comportar com un SENYOR, en canvi, la resta de la cama esquerra em va fer figa ben aviat, cosa que jo no comptava… Sort dels ànims de tothom! I de les birres que m'”alleugerien” el dolor (veure Koales a la pujada al Niu amb una Estrella ben fresqueta, veure la meravellosa estona ajegut amb el Pau&company i la Voll Damm i veure la Moritz de Cortals d’Ingla per cortesia del mestre Massa…).

Cada vegada vaig anar a menys fins arribar a la pujada del Serrat de la Muga, on vaig fer figa definitivament. M’entrebancava per culpa dels agarrotaments de la cama i tenia una fatiga extra que feia temps que no sentia. Vaig arribar a plorar de la impotència fins que es van esdevenir una sèrie de fets que ho van canviar tot.

<És difícil explicar això dels Ultra Trails, jo normalment els disfruto i acabo, per mi abandonar no existeix a no ser que em facin fora o tingui una lesió greu… Per fatiga o rampes a les cames??? Ni pensar-ho! (Encara que alguns quan em veuen puguin pensar que ho estic a punt de fer…jejeje) Qui em coneix ja ho sap. És una filosofia de vida i no sé si els ultres m’han ensenyat a aplicar-ho a la vida o és la vida que m’ha ensenyat per aplicar-ho als ultres, però és una cosa tan senzilla com mirar endavant i SEMPRE fer una passa més.>

Em vaig tirar ajegut a un tros d’herba al costa del camí per mirar de distreure’m gaudint del meravellós paisatge on era i intentar omplir-me de l’energia de l’ambient. Mentre era allà van passar uns quants participants fins que vaig veure que pujava el Juanlu (que havia conegut a l’UTST) amb una noia. Els 2 em van animar i el Juanlu em va donar una potingue que em vaig escampar per la cama per mirar si se’m descarregava una mica i la Thais em va oferir un ibuprofè que no vaig voler per por a emmascarar el mal del tendó si és que venia…

Ells 2 van seguir i jo, al cap d’una estona, vaig poder continuar la marxa amb prou dificultats, fins que els vaig atrapar. Ja d’allà fins al final. Si no fos per ells no sé si hauria rebifat i arribat en menys de 24 hores, de veritat. Espero el dia que els ho pugui agraïr d’alguna manera! Ànims i “llebres” a seguir, però sobretot, per fer de la travessa una experiència inoblidable. A més, al Juanlu pel lideratge i per saber en tot moment què necessitava sentir, i la Thais pels ànims i per fer-me veure el bonic que és el Cadí-Moixeró a ulls de qui no ho havia vist…

I no van ser els únics amb qui compartir travessa… A la pista de l’Estasen se’ns va afegir l’Albert al grupet amb un bon rotllo imparable, tot i que va haver d’aguantar alguna queixa conyona de la FEEC jejeje

I així van anar passant els quilòmetres… Fins al Sant Jordi, on em vaig desfondar definitivament i ja em van haver d’anar esperant tots 3 i jo fent la goma (per darrera, clar…jejeje) i pregant per arribar com abans millor

Total, que vam passar la meta i no em vaig fer mal. És la cursa que he fet de la que estic més orgullós (i ho dic 1 mes després d’acabar l’UTMB).

CONTRA TOT PRONÒSTIC… HE ACABAT!!!!! AAAHHHHHHHHHHHHH (Imagineu-vos un crit tipus Braveheart…jajja)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cavalls del Vent, la cursa: una passa més

  1. massa ha dit:

    Oriol,enhorabona quasi que em superes en el nombre de Cavalls fets,jo ja he perdut el compte,però d’ençà del 2005 que com a poc dues vegades x any i crec recordar que en porto uns 15 a més de una bona colla de entrenaments per la zona…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s