GR10Xtrem 2012: Missió “Crema de Torrons”

Feia 3 mesos que no feia un Ultra Trail i ja era massa temps. He pogut disfrutar de 93Km i 3800m de desnivell positiu, de les vistes de Puçol i el mar de nit, de la sortida del sol, del fred, de grans companys de viatge, d’una posta de sol espectacular, d’un esprint final per emmarcar i, el millor de tot, les Voll Damm de la nit anterior!!! Per a començar l’any i cremar tots els excessos ha anat de perles, i creieu-me que amb tots els excessos d’aquest nadal, no era feina fàcil!!!

Tot comença amb la “party” del divendres… Arribem a Puçol amb el Joel, sabem que a les 8 del vespre és el briefing i com que encara tenim una estoneta, fem una ruta de bars, buscant-ne un on tinguessin Estrella (i la nostra estimada Voll), després de fer algun quinto de San Miguel en trobem un i comencem la festa. Resulta que se’ns fa tard, ens equivoquem de lloc del briefing i gairebé no som a temps ni de recollir el pitrall!!!!!! Tot es va arrossegant, i és que en Joel em lia, i arribem tard al sopar de corredors, tal qual, després ens quedem fent Xibeques quan tothom ja ha anat a dormir i gairebé ens fan fora del bar a cops d’escombra! Total, que arribem al pavelló on dormim rotllo “campament gitano” 2 hores després que tothom ja estigués clapant…jejeje

L’endemà al matí presses, control de material, facturació d’equipatge, cafè amb llet… Son les 5.45 del matí i ja estem a punt per sortir!!! Saludo i em saluden desenes de corredors (fins i tot algun que no em sona de res!), que petit que és el món de les curses llargues per muntanya… Nervis, nervis i més nervis! Mira que n’he fet de curses d’aquestes i sempre tinc el mateix ratolí a la panxa abans de començar…

Tret de sortida
Sortim a “full”, corrent pels carrers de Puçol com si ens perseguís algú. Jo apreto, no vull que em passi com l’any passat, ja que al Km 5 hi ha un tram de grimpadeta i no volia trobar-me amb l’embús. Vaig calcular bé, no em vaig haver d’esperar ni 1 minut, que comparat amb els 10 de l’any passat… Des d’allà dalt, puc veure Puçol de nit, amb totes les llums i una mica més enrera, s’intueix el mar a un costat i les siluetes de les muntanyes per l’altre… meravellós!!!

Després, un bon tram per córrer i baixar. Començo a notar la panxa un pèl rara i m’adono que no hem esmorzat!!! AAgghh! Quin ganota que tinc! Apreto el ritme per arribar a l’avituallament, que està en un poble que es diu Seguart, i jalar alguna cosa, però allà no hi ha cap sòlid calòric per a menjar, que és el que necessito… Només hi ha mandarines i taronges! Decepcionat n’agafo una, la pelo, la mossego i… Déu meu, una “experiència religiosa”! Gairebé em surt sang del nas de lo bona que està! Fins i tot decideixo tornar enrere i agafar-ne una altre!

Mentrestant, es fa de dia i em puc adonar, per fi, de l’entorn en el que estem:

Mordor ens espera

El següent tram, una pujada de les més divertides que he fet mai, 100m ben bons de desnivell de roques grans i petites al més pur estil Mordor, del tipus “arenisca” i que es passen fent una grimpada xulíssima. Hi ha trams amb cadenes i tot per a pujar, però no n’agafo cap, crec que perd la gràcia…

En aquest tram em distancio de tot el grup que anava, sense adonar-me’n, es veu que he apretat, deu ser el divertiment…xD Un cop dalt, una mica de planeig on troto una estona amb un company d’Esparraguera i després baixada fins al poble de Serra, on hi ha menjar de veritat (donetes, xocolata, barretes, fruits secs…) i ens dónen els bastons per a continuar amb el recorregut.

A dinaaaaar!!!!

El proper avituallament ja serà a Gatova, al Km 42 on ens donaran de dinar. Per arribar-hi, un camí de pujades i baixades, però que avança molt ràpid creuant valls i muntanyes. Recordo que l’any passat per aquest tram estava ja fos, en canvi, ara estic plè de forces i retallant uns 30 minuts respecte el temps del 2011!!!

Molta calor, molta pista i, perquè no dir-ho, molta monotonia. Per mi un tram força avorrit… Per això em va donar per fer-me fotos, a veure si en alguna quedava bé i la puc portar pel carnet de conduir, que em caduca aquest any… Algú em podia haver avisat que duia les ulleres tortes!!!hahaha

Ja a Gatova, menjo 2 plats d’arròs, uns quants fruits secs i demano un got per posar-me isotònica. La resposta de la voluntària de l’avituallament és “Els gots son només per la cervesa”, però que hi ha cervesa!!!! Llavors ja no vull isotònica! Posa’m un got de birra i no cal res més!!! jajaja

Mentrestant arriba la Montse a l’avituallament, la saludo, però ella va estressada com és habitual, jejeje

Però si per aquí ja hi hem passat!

Surto de Gatova caminant per mirar de fer la digestió, però la primera pujada ja no em deixa fer-ho. Un grup d’excursionistes m’ofereix vi d’una bóta, evidentment, en bec, i tot i que és “fighter, fighter” (peleón, peleón pel que no hagi pillat la broma) és una bona dosi d’energia ja que em fa recordar totes les excursions que he fet amb bóta…Veig la Montse uns 100m davant meu, potser durant mitja hora mantinc la distància (no per voler, sinó perquè més no puc apretar… :P), però en una zona de camps i terra fangós l’enganxo. Ella va amb la pàjara (ja m’extranyava que no anés molt més endavant…) i tirem un bon tros junts. Li dóno un “Coup de Fuet” i es veu que té un efecte miraculós, perquè comença a tirar sense parar! Tant que ens perdem dues vegades, una més o menys normal i recuperem el GR en uns 10 minuts, però l’altre… no té nom!

L’explico, anem tirant pel camí i passem pel desviament “A”, seguim pel camí correcte, una pujada de tres parells de *****, just després, en el desviament “B” ens equivoquem i seguim per una pista que primer baixa, després torna a pujar fins la carena i torna a baixar fins… el desviament “A”!!! Tot i així nosaltres no ens adonem que hem fet la volta i continuem pel GR, però en direcció cap a l’inici! Fins que ens trobem un corredor en sentit contrari i tenim una conversa surrealista:

– Nos: Es por aquí?

– Ell: Si

– Nos: Y por que vuelves?

– Ell: Es por allí

Jo flipo, no m’entero de res, fins que girem cua i seguim amb ell, tornem a arribar al desviament “A” i m’adono que allò ja ho he vist… Per aquí ja hi hem passat!!!!!

Al final, en 93Km només m’hauré equivocat l’estona que hem anat amb la Montse i deuen haver estat uns 12-14Km i és culpa de la xerrera que tenim…jajaja En total hem fet uns 3,5Km extres i una mica més de mitja hora de pèrdua!!! Després de tot, la Montse comença a tirar quan jo li dic que ja no puc aguantar més aquell ritme,ja no ens veurem fins la meta…

Amb la calor i la distància entre avituallaments (20Km, 23,5 per nosaltres…) molta gent es queda sense aigua. Jo en reparteixo i al final em quedo sense! I mira que me’n sobrava!!!

Poc abans del següent avituallament em trobo en Lolo, un company que vaig conèixer a l’UTMDA i un bon amic del Jaime i anem junts fins la teca.

Apurant les forces

Com sempre, a l’avituallament m’hi estic el temps just per omplir els bidons d’aigua i menjar 4 tonteries. Em despedeixo d’en Lolo, ell es vol quedar més. Degut a les pèrdues del tram anterior, he arribat a aquest avituallament pràcticament igual que l’any passat i estic decidit a patir fins al final per millorar-ho. Així que surto amb totes les ganes del món cap a la pista, segueixo per la pista i no deixo la pista. Collons, quanta pista!!!! Doncs res, arribo l’avituallament de Mont Mayor (Km 74) havent recuperat 17 minuts respecte l’any passat, que no està malament. Avituallo ràpid, em poso el frontal en previsió de quan es faci fosc i au! Amunt, que toca la pujada més bèstia de la cursa!

Diesel en marxa

Utilitzat en mooooooolts punts de la cursa, utilitzo el meu ritma Diesel, ajudat pels bastons, a ritme constant i sense parar ni un moment. Així se’m fa molt ràpida la pujada. En arribar al cim, un regal de cursa, m’assento 5 minuts a contemplar una de les millors postes de sol que he vist mai. Cel rogent, un núvol finet que creua l’últim sol del dia com si fós un dibuix del Rei Lleó. Senzillament, una d’aquelles estampes que et fan recordar perquè t’agrada aquest esport.És una llàstima que a la foto no s’aprecii bé…

Qui ha dit cansament?

Després de 5 minuts de relax, toca moure les cames de nou. Miro el rellotge i veig que puc fer un temps de sots-14hores i tinc forces per intentar-ho. Queden uns 13Km per acabar i ara toca demostrar de què serveixen els entrenaments. Agafo terra i la deixo caure entre els dits i em poso a esprintar com un esperitat (rollo Kilian, sats? haha).

Baixada a sac, pujada inesperada, baixada fins al riu i voreig de les aigues… buff, es fa llarg, però ja es veuen les llums del poble d’Andilla,  enganxat a La Pobleta, que és on està la meta. Atrapo 3 corredors més que també van a bon ritme i entre tots ens anem animant, això ja ho tenim!

Més clavat impossible

Rebentat, fos, no sé quin objectiu posar a la sensació del passar la meta, massa corredora per mi aquesta cursa. Ara, el que no falta és SATISFACCIÓ. He xalat moltíssim després de tant de temps!!!!

Ah, si! Diumenge, mirant els temps he vist que el meu és… 13 hores 59 minuts i 17 segons!!!!

Enhorabona a tots els que ho hagin aconseguit, als organitzadors per fer-ho tant bé i als voluntaris per fer-nos sentir com a casa durant la cursa!!!!

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a GR10Xtrem 2012: Missió “Crema de Torrons”

  1. Jaimescolano ha dit:

    Jorlllll Habeis estado allí de lo mejorssito lo más, Lástima, sigo en mi turno. Nos veremos amigo.

  2. Retroenllaç: Calendari 2012: Trio d’asos « Fora Pista

  3. Very nice blog post. I absolutely love this site. Stick with it!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s