UMSDT: De principi a fi!

Soc un desastre, se m’ha acumulat la feina del blog des de fa mesos, i això que ja he fet la Vall del Congost, l’Ultra Mallorca Serra de Tramuntana, l’International Trail Cap de Creus i la I Cursa de Muntanya de Mura!!

Així que faré un resum breu de cadascuna i penjaré les fotetes!

Aquest és el post de Mallorca!!!!

Vam anar amb el Josep junts cap a Mallorca i, abans de la cursa, retrobament amb Tallaferros i Tallaferres i amb molts coneguts i amics del món de les curses de muntanya!

A la sortida, comencem tots els Tallaferros junts, però de seguida ens despenjem en Juanlu, en Jaume i jo… Les ànsies de la juventud, que ens dóna per apretar al principi com si quedéssin 3Km enlloc de 103…

A partir del primer avituallament quedem ja només el Jaume i jo, al principi em veig amb forces per tirar, però a la pujada cap a Valldemossa palmo i en Jaume ha de tirar de mi un bon tros fins a Deià.

A Deià, a part de menjar croisanets em menjo l’orgull, ja que després de mesos predicant que a les curses el millor és menjar entrepanets i coses “normals” i passar de les barretes i els gels, decideixo provar d’engolir un d’aquests últims, un gel, que en 10 minuts em desperta i em fa tornar a trotar. A partir d’ara torna l’època dels gels, diuen que rectifica és de savis…jejeje

Des de Cúber, em sento bé per marcar un ritme de pujada constant i el barranc de Binaraix se’m fa agradable, ara han canviat els torns, en Jaume ha pillat pàjara amb la calor i tot i soc jo qui tiba un pèl d’ell, ens complementem de puta mare!!!!

Espectacular el Barranc de Binaraix…:

A partir de Cúber ja anem els dos en mode cadàver, tirem com podem arrossegant-nos per la pedra en sec de la Serra de tramuntana, això si, arrossegant-nos però sempre amb l’humor ben amunt, fent conya i rodolins a tort i a dret, sinó que els ho diguin a les de Binaraix…

Finalment acabem amb totes les pujades bèsties al Prat de Coll del Massanella, un lloc excepcional, ja només queda baixada i, ups! el turmell comença a fer el tonto! després de gairebé 90Km i ara surt?

Vaig pensant que a Lluc plegaré, és l’ultim avituallament i només quedaran 15 Km aprox, però continuar és cascar el peu. Perquè seré tant tossut? Tal com arribem a Lluc sé que allà no m’hi quedo, que acabaré “pels meus collons”. Així que vaig tirant fins que arribem a Pollença ben zombies. A l’ultim tram el Jaume m’ha hagut d’esperar moltes vegades i hem trigat molt més temps del que tocaria, és el millor de les ultres, els companys de viatge… Moltes gràcies Jaume!!! (o Facundo…xD)

I al vespre, sopar Tallaferro una mica vegonyós, tothom mig adormit, callats…sort de la Pochy i servidor que vam animar una mica l’ambient!!! Hi ha qui va caure a terra del riure i tot…

Era la tercera vegada que hi anava i vaig acabar igual que les altres dues, amb dolors per tot arreu, dient que no la tornaria a fer, però sabent que quan obrin inscripcions de nou recordaré la sortida del sol des del Camí de s’Arxiduc i trigaré 2 segons a omplir el formulari per fer la inscripció!!!!

D’això és del que us parlo!!!:

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s