VCUF: Per tota la vida!!!!!

 

2 Setmanes després de la Volta a la Cerdanya Ultrafons encara no he ordenat el cap, o millor dit el cor, de tot el que va passar a la Cerdanya aquell cap de setmana, però hauré d’anar fent la crònica per no oblidar cap detall!!

Aquesta vegada si que s’ha liat grossa…

És la primera cursa del meu repte personal d’aquest any, que és completar les 3 curses (en una sola etapa i sense equips) més llargues que he trobat! La primera… a casa, al voltant (una volta gran, això si) del càmping on passàvem l’hivern amb els pares, a Guils de Cerdanya, i d’on tinc tan bons records!!

Es presenten 217Km i 10.500m de Desnivell positiu i només 34 participants. No sé si estic preparat, temo quilòmetres i quilòmetres d’asfalt i pista i vaig amb el turmell agafat amb pinces (i un kinesiotape, gràcies Marc!) em fa pensar que tinc un 90% de probabilitat de NO poder acabar. Això si, la il·lusió és gegant!!!! Em deixarà la muntanya fer la volta completa???

Punk Trail!!

El briefing és espectacular, amb en Sergi Cots comentem que sembla una cursa “punki”, digne de la que haurien pogut muntar els Koales. Sense un recorregut ben definit i amb canvis fins l’últim moment, patíem sobretot pel marcatge (he de dir que ha estat la cursa més ben marcada que he fet mai!!!) i per no saber quants Km que fariem al final (finalment 188Km i 9.000mD+), però què millor que prendre-s’ho amb filosofia i anar a sopar amb cerveseta i bona companyia!! (Xesc Terés, Sergi Cots, Eugeni Roselló i David Soler)

Dormim els 5 a Osseja, a casa del Xesc, moltíssimes gràcies!! Vam estar DPM! I al matí, fem preparatius i cap a Puigerdà a esmorzar!

Entreguem les bosses amb els recanvis de roba i calçat a la sortida i, casum l’olla, ni m’adono que se’n pot deixar una a Martinet, Km 80 i només en deixo una a Malniu, que és el 126!. M’hauria vingut tan bé tenir aquells recanvis a Martinet on les llagues em matxacaven viu…!!…

Minuts previs

Els de SportHG, aleatòriament dónen 10 GPSs als corredors perquè es pugui seguir la cursa per internet sobre mapa, jo no ho vaig veure, però tothom em deia que estava tant bé, a més, sembla que un error informatic em va fer anar al capdavant de la cursa durant moooooltes hores!!! jajaja Fins que al Km 100, a Prullans, se li va acabar la bateria!!!

Anem al lio! Al final som 24 els corredors que prenem la sortida, els miro a tots amb respecte, tots cracks (quina por em fa quedar-me a la cua i no cumplir temps de tall…:S) i el SuperPaco amb un somriure d’orella a orella. Ens fan posar en 2 files i ens fan fotos de grup, de fet, hi ha més fotògrafs que participants!!! Molt còmica la situació!!!

Se va a habé un fojón..!!

Al ritme de Tina Turner i “The best” dónen el tret de sortida. Anem tots més o menys junts fins a sortir de Puigcerdà, tots amb les cames fresques i una il·lusió que mouria les mateixes muntanyes per les que hem de trescar (si la tinguéssin els polítics s’acabarien moltes coses…). Com que de moment ningú va gaire ràpid, segueixo el ritme dels primers, tibant, com no, el Koala Sergi Cots i l’Eugeni!

El grup es comença a estirar i quedem al capdavant 7 “pirats” de les curses. Els 5 cracks (Xesc, Sergi, Eugeni, Miguel Angel i Sergi), un valencià molt trempat i jo. Pugem per pistes i corriols fins al Plà de les Forques, aquí em quedo un pèl enrera, a més, és un lloc preciós i es pot veure perfectament la Tossa d’Alp mentre es fa de dia! Qualsevol no para a fer fotos!!! El paisatge és espectacular, però la calor apreta “de collons”, si tota la cursa és així serà duríssim!!! jajaja

A la baixada a la Molina (poble), camp a través per pistes d’esquí que alguna vegada he fet lliscant per la neu, deixo enrera el valencià i el Sergi i atrapo al Xesc i al Miguel Angel, tot i picar-me amb unes ortigues que semblava que se m’arrancava la cama (bueno, potser no tant, però picaven molt!) i al poble ens ajuntem amb el Sergi i l’Eugeni de nou. Mengem una mica de fruita i pugem per una altra pista d’esquí. La calor segueix i ja se’m començen a allunyar els 4 que tinc davant. El “coco” comença a maquinar, si vaig al ritme d’aquests que, evidentment no és el meu (tots tenen un curriculum més que envejable!), vol dir que tard o d’hora la pàjara serà monumental, i sumat a la calor, podem fer història amb el record guiness dels pajarons… Tot i així, segueixo apropant-me (allò que un s’encigala i es pensa que és més que superman…) a ells i pujo a 50m darrera seu fins un refugi a dalt de tot de les pistes.

Allà paro a jalar una mica de fruita i cap avall per pistes un altre cop, rapidissim fins a l’estació de la Molina! M’ho estic passant teta, vaig enxufadíssim i sembla que no em cansi! Arribo a la Molina (estació) i fem conya amb els avitualladors. Després, corriols de baixada i plà divertidíssims per trescar fins arribar a Alp, on veig marxar als 4 de davant, parlo amb el Sergi i ens desitgem sort, juguem a lligues diferents, però ell va bé i jo també, què més podem demanar!!!

La clau, Comença l’equip Sergi-Uri

A Alp m’afarto de fruita, pa amb formatge i tot el que trobo. Ara vé un tram de pujada molt lleu, d’aquella que convida a córrer però et mata després. A Alp m’atrapa el Sergi (no el Cots, que va davant, el “Sergini” jeje), fet moooolt important, doncs anirem junts del km 31 que és Alp fins al… 146!!!!!!! Una eternitat que entre els 2 ens farem passar ràpid mentre entaulem una bona amistat!

Els núvols ja tapen el sol i anem cap a sota les parets del Cadí a través de paratges idíl·lics de tots colors; passem Das, Nas i Montellà, per on comencen les llagues als peus, quina putada, tan d’hora i amb lo bé que em va el turmell, a veure si ara em tocarà plegar per això!!

Mai deixaran de sorprendre’m les canals que forma la roca a la cara nord del Cadí, i encara menys, sabent que a l’altre banda hi ha prats i accidents geogràfics molt més suaus, per on transcorre Cavalls del Vent, que haviem fet la setmana anterior amb tan bona experiència i companyia.

Ensenyant l’ocellet…

Pujant cap a Estana avancem a l’Eugeni, que es retira per dolors al turmell, i pujant pel barranc de Bastanist, com no, em vé la temuda i prevista pàjara. El Sergi tira endavant i jo m’assec a menjar un parell de galetes, em sento cansat i no puc menjar mentre corro. No puc ni trotar! No problemo: Sempre tinc pàjares i el “truc” és fàcil, arrossegar-se com pugui fins que passi i em torni a sentir bé! (o fins que em donin una Voll…xD) A vegades hores, forces hores… Però aquest cop és diferent,en 15-20 minutets tenim la pàjara ventilada i acabo de pujar fins a Estana amb forces energies…

La força dels ànims, insuperable

Per fi, baixada fins a Martinet! Li foto canya mentre miro de reüll la pujada que ens vindrà després cap a Aransa i arribo a baix de tot, a Martinet coïncidint amb el Sergi, que ja està acabant de posar-se la roba neta (que jo no tinc!!! :(). Menjo uns macarrons que em posa al plat el “mismissimo” Kilian, engego el mòbil… Tinc tot el galliner esbalotat!!! jajaja Molta gent em segueix per internet i em dóna ànims, “127 watsaps de 13 contactos distintos”, trucades, SMS! Només tinc temps d’informar als que sé que vindran a veure’m de com vaig (perquè vaig molt avançat respecte del que pensava!!! Qui podia pensar que faria 80Km en 11 hores? o_O ni en la millor de les previsions!) i una trucadeta a la mama, perquè no es preocupi…xD Sort que la reportera en cap Emi Estevenet ja anava penjant al Facebook l’evolució de la cursa…:) Thanks!!!!

Amb tot això fet i els ànims pels núvols, encaro la pujada cap a Travesseres, força bonica, per corriols però amb molta aigua i fang, quin remei, he de sucar pota si no vull haver d’estar esquivant tota l’estona! A Travesseres, sense esperar-m’ho, em trobo al Roger, el Jordi i l’Emi, que em reinflen encara més els ànims que he rebut per via GPRS. Que grans son aquests Koales!!! Em diuen que m’esperaran a Aransa amb una birra! Al loro! Això no es pot permitir!!! Ara si que pillo el ritme i no el deixo fins a trobar l’estrella somniada!

Pujant, com se’m dóna bé a mi, pim pam pim pam, sin prisa pero sin pausa, atrapo al Sergi de nou i, després de marcar ell el ritme bon tros dels primers 80 Km, ara em poso davant i pugem a un ritme que retallem temps als primers i tot!!! jajaja I finalment, arribem plegats a Aransa, un poble preciós, situat al mig de la muntanya i amb unes vistes privilegiades de la Cerdanya i el Cadí… Bé, preciós no sé si és, però a mi m’ho va semblar tenint en compte que la llauna d’estrella que em van donar ja feia estona que me l’havia empassat virtualment a la meva ment! A més de la posta de sol que es divisava!!!

S’acosta la nit i pugem cap al refugi Cap de Rec per un camí que dóna molta volta, molt “guarro” pel fang i aiguamolls que hi habiten, però alhora molt bucòlic, passem prats plens de cavalls, herbes humides… i pedres relliscoses que ens dónen més d’un ensurt tipus “Videos de primera”. Fins arribar a una pista, que de baixada ens porta a unes pistes d’esquí de fons i per corriols i camps arribem a Cap de Rec, desfondats i morts de fred. Quina Rasca que fot!!!!!! I jo amb les malletes curtes, això em passa per fer-me el xulo!!! jajaja

Parem a menjar, ens donen un brou boníssim, coca casolana, pa amb pernil…com si fossim reis! Ens diuen que vé tot baixada fins a Prullans, o sigui que a descansar, i a més, anem 4art i 5è i el de darrera el portem a més de 2 hores de distància!!!! Lo nunca visto!!!! xDDD Cada cop m’encigalo més, quin peligru…

Amb el Sergi ja formem un equip, des de fa estona, sense adonar-nos-en, ha sortit sol. Quan un tira, l’altre també, quan un arronsa, el mateix, sabem que junts tenim gran part de l’èxit assegurat. Tant per la distracció que ens donem, com pels ànims en els baixos moments, que cada cop son més freqüents…

La processor del 7 de juny…

Comencem la superbaixada de 1200m de desnivell, anem a “trompicons”, el cos ja no pot gaire més, portem uns 120Km… què voleu!! jaja No pot ser… Ens devem equivocar… Mecagun*** AcgdAeggggg Que vé un pujadot!!! 500m de positiu que ens venien abans de Prullans! Això no es fa!!!! Amb penes i treballs ho superem i arribem a Prullans, on el Jordi (el Rastes, si! :P) torna a ser-hi per ficar una mica de poció màgica al dipòsit d’anims, que ara mateix està força encongit…

Em faig un ibuprofeno, el dolor de les llagues és ja insuportable, mai m’havia passat, hauré d’estudiar perquè, la qüestió és que el Sant Ibu em va de perles i començo a tibar cap a Meranges; el Sergi es posa els auriculars per intentar enganyar el cos… Té problemes estomacals i, quan miro enrera i perdo de vista el seu frontal, decideixo parar a esperar-lo. Efectivament, no podia engolir res sense treure-ho, però joder el tio, quanta pota igualment!! Sens fa llarg, però les primeres llums del dia ens activen de nou per afrontar una de les pujades més dures de la cursa: cap a Malniu des de Maranges!!!

Pas a pas, fem camí

Ens anem posant objectius, pedres o arbres cada 100m de desnivell, on descansem, observem la sortida del sol a la nostra esquena… només per això ja val la pena haver arribat fins aquí. Xino xano acabem d’arribar a Malniu. Crec que hi havia estat amb els pares de petit. Uns llacs on podría ser prefectament on Adan i Eva van tenir les seves “aventurilles”. Ara, per paradís, a mi, que tenia allà bambes i mitjons nets, però quin gustasso!!!!

Són les 8 del matí i anem cap a Ger, on el Jordi (Lucas) s’ajuntarà amb mi per acabar plegats la cursa. Em diuen que es triga més o menys 1 hora (i una merda! 2 com a mínim…jijiji). El truco per avisar-lo, ja que en principi li havia dit que arribaria a les 4-5 de la tarda…juas, no m’ho crec ni jo!!!! Comencem a baixar cap a Ger amb el Sergi, se’ns fa llarguíssim de nou!

El Sergi em comenta que, després de tants km junts, li faria il·lusió que arribéssim junts a la meta (qué romantico!!! :D), i la veritat és que a mi també, de fet, en qualsevol altra cursa hauriem fet un pacte per arribar de la maneta, però aquest és un dia diferent i especial. El meu objectiu, des del principi, i tot i que m’hagi encigalat molt anant molt ràpid, és ACABAR la cursa, i no només això, compartir-la amb un molt molt gran amic, el Jordi, i dedicar-la al Biel, el seu fill, que està apunt d’arribar al món! Espero, amic Sergi, que tinguem moltes més ocasions de compartir km i acabar plegats més curses… ;)

Cada Km va a millor!! Pel cap, perquè el que son les cames…

A Ger m’hi trobo ben puntuals l’Alberto, la Mireia, la Raquel i, com no, el Jordi. Han hagut de venir a correcuita deprés de la meva trucada! I a que no sabeu quin regal em porten?? Una VOLL DAMM!!!!! Déu meu, quin plaer! “Pura vida”!

Després d’una mica de “jalu”, sortim amb el Jordi, com apreta el cabroooon!!! Es nota que està fresc! Parlem amb el Sergi i ell tira endavant, així que ens quedem el Jordi i jo. No fem molt desnivell, però les cames pesen, em va de per-les tenir-lo per company, m’anima, em distreu, em confia, de fet ja ho sabia tot això, per això li vaig demanar que m’acompanyés, sabia que no em fallaria!

Arribem a Guils on em trobo a la mare a l’avituallament! Il·lusió màxima!!! Llàstima que no he vist el pare, que estava més endavant i ens hem creuat! jajaja Els pobres porten voltant per Prullans, Maranges, Malniu, Ger,… i a tot arreu els deien que ja havia passat!

Creuem la frontera per anar cap a la Tour de Carol. Les pujades ja em costen més i el cul em pesa com si em passés les setmanes al sofà menjant Donetes. El Jordi va animant-me i tibant de mi, si no fos per ell, en aquell moment m’hagués parat una bona estona a descansar… Tirant tirant arribem a l’ultima pujada, fins a Bell-lloc, quina meravella! Des d’allà es veu tota la Cerdanya, el Puigmal, el Canigó, i tot banyat amb un cel preciós!!!!

D’aquí ja baixada, passem per Dorres, on hi ha els pares un altre cop, prenent el solet i fent de paparazzis (el pare, clar… jajajaja per això es diu papa-razzi…xD) Ens diuen que ja arribem a Llívia, però collons, com costa arribar a aquesta illa catalana! Per fi hi arribem i hi tenim claca! A la troupe de Ger s’hi han afegit la Teresa i l’Adrià! Això va agafant un aire mític que ja no puc controlar. A l’avituallament de Llívia la fem petar una estona, fins que arriba l’hora d’encarar la meta entre grans ànims dels amics!

Propera parada: Puigcerdà!

Trotar ja no es pot, però caminar ràpid si, i fem els 8 Km que hi ha fins a Puigcerdà en menys d’una hora. Tinc la pell de gallina. Miro al meu costat i veig el Jordi; hem compartit tant, a la cursa i fora d’ella, que fer aquests ultims centenars de metres amb ell és un orgull i això, encara m’eriça més els pèls!!

Hi ha poca gent pel carrer, com si no passés res, això encara ho fa tot més místic, perquè he aconseguit superar una altre repte, pensava, de totes totes, que aquesta vegada la muntanya em tombaria i no em deixaria acabar, però siiiiiiii Tinc ganes de cridar! Quanta adrenalina junta! El Jordi treu l’estelada, correm a fons (o això és el que a mi em sembla) per les balles que marquen el camí d’arribada, veig l’arc, em vé la paranoia típica d’alegria i alhora desconnexió del món real per estar en el meu, jo sol, durant milisegons, Quina sensació! Ho hem aconseguit, Jordi!!!! (per cert, genial el confeti de l’arribada, però com podeu veure en el video em pensava que em queia l’arc a sobre!!! jajaja Gràcies!!!)

Instant fugaç, però gravat amb foc

Tot va molt ràpid, fotos, medalla, crits, el temps es para… Ha arribat el moment que imagino des de fa setmanes i en el que no he deixat de pensar en tota la cursa. Tinc un detall pel Jordi, la Mireia i el Biel, l’he carregat tota la cursa juntament amb els meus “amuletus” al fons de la motxilla per donar-li a l’arribada i dir-los d’aquesta manera la il·lusó que em fa que siguin pares. Tot surt a la perfecció, estem celebrant la festassa!!! I, la gran sorpresa… l’endemà em dirien que seré el padrí del Biel! Aquest record si que quedarà ben guardat, la cursa queda ben bé en un segon plà!

Passen moltes coses de cop que soc lent de processar, em fan una mena d’entrevista, em felicita tothom, ens fem fotos, i una que em fa il·lusió especial, el Sergi m’havia estat esperant a l’arribada, gran Sergi! Aquesta te la torno! ;)

Això és tot, ara, a per la Swiss Irontrail, que va a ser otro hueso duro de roer…jajaja

Ah, no, per cert, em va truca l’AlbertLlebre preguntant quin temps he fet… ni ho sé, amb les emocions no m’hi he ni fixat! l’Adrià em diu que 33 hores! 33 hores?? Estic flipant!!! I he quedat 5è!! Si, si, 5è! I mireu-ho bé perquè dubto que es torni a repetir!!! jajajajaja

I l’endemà, per acabar d’arrodonir el cap de setmana, un dia disfrutant com mai, fent el seguiment de la CMC que corren l’Adrià, el Salvi i el Pablo, enhorabona!!!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a VCUF: Per tota la vida!!!!!

  1. David Huertas ha dit:

    Els cracks sempre ho demostren! Felicitats i només em puc treure la barretina xDD Jo estic pendent del meu genoll per acabar la temporada (Cursa de Festa Major de Terrassa i Trail Andorra), després veurem què puc fer :) Felicitats i disfruta molt!!

  2. Anònim ha dit:

    Oriol, ets molt gran!

  3. Anònim ha dit:

    Felicitats per la cursa i cronica, amb aquesta il.lusio fas que els dubtes que tenim desapareixin ¡

  4. Heya i am for the first time here. I found this board and I to find It really helpful & it helped me out a lot. I’m hoping to offer one thing back and aid others such as you helped me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s