Olla de Núria 2012

Tenia a mig fer la crònica del Swiss Irontrail, però la veritat és que cada cop que m’hi poso se’m treuen les ganes… Com que si segueixo així acabaré sense fer res, passo a l’Olla, que si que val la pena de veritat…:D

Aquesta vegada hi ha hagut un batibull de gent coneguda. Entre els amics del CroquetTeam amb qui vam passar el cap de setmana en general, els Traces Team amb qui em vaig apuntar a la cursa i els Tallaferro Trail Team que a Núria sempre hi som, ni que sigui en esperit…jajaja

Doncs com he dit, passem el vespre i nit a Ribes amb un sopar que mengem entre rialla i rialla al restaurant de la pensió on dormim. Entre una cosa i l’altra se’ns fan les 12 i els nervis i les ganes es noten!

Ja diumenge ben d’hora, ben d’hora La Teresa, l’Adrià, el Pablo, el Salvi, la Núria i jo ingerim l’energia que ens ha de portar a la glòria (xD) i mentrestant apareix el Tallaferro Juanlu, que ens posa una mica les piles avisant que el cremallera surt en breu…buff que just que el pillem!

Dalt al Santuari, fot un fred que pela i un cop recollit el pitrall i un gel de regal ens fiquem a la zona de sortida. Allà sembla una atracció de la fira d’aquelles dels cavalls lligats al centre, tothom dona voltes al recinte per fer passar el fred. Em començo a acollonir. Tothom va amb Camelbag i porta força quantitat d’aigua…En quin moment vaig tenir la brillant idea de fer l’Olla amb bidó, si jo mai en porto??!!?!?!

Em trobo amb moltíssims coneguts, entre ells el Jordi Puig, company a HP i que acabarà fent 2 minuts menys que jo! Si ho sé faig un sprint per fer-li un “atxasso”!! jajaja (Enhorabona nano!)

Minut de sil·lenci pel company de Sant Joan de les Abadesses mort al Col Maldit al massís del Mont Blanc, pell de gallina, mai dóna bones sensacions això.

“Eye of the Tiger” és la cancó per aixecar els ànims i donar el tret de sortida (digue’ls originals, també…jejeje). Ens desitgem sort amb els veïns de sortida i amunt!!!

Primer, 2 voltes al santuari per estirar al grup. M’adono que hem sortit massa enrera i intento avançar tantes posicions com puc per evitar futurs embussos, però es fa dificil, quan ja hi ha aglomeracions al pont del costat de la petita granja que hi ha muntada. Dues vegades quedo parat en aquell pont! I després de donar voltes… com si fóssim un accelerador de partícules, seguim directe cap al Puigmal!

És un “falso llano” (ejem, molt “falso” i poc “llano”) i tothom corre, crec que l’estratègia d’apretar al principi per no trobar aglomeracions la sap tothom… comença el corriol cap al Pluviòmetre, 600m de pujada on encara hi ha herba i algun arbre. Em faig un fart d’avançar a dreta i esquerra passant per fora del camí, perquè efectivament, s’ha fet una cua acollonant! Gairebé arribant al control, em trobo a l’arxiadmirat Albert Pérez Valero, que fa la cursa pirata (vaja, igual que jo però sense avituallament final, pq la cursa és d’autosuficiència…). Em fa una il·lusió tremenda, però com sempre que em trobo un crack, em vé al cap que si l’he atrapat és que vaig massa ràpid i petaré…jejeje

Del pluviòmetre al Puigmal, uns 350m més, ara per tartera. Caminets alpins i brutals que, mirant enrera, em recorden que això no és Suïssa, però tampoc tenim tant a envejar. L’Albert em va fent la goma, com un gosset vaja, va fent esprints per anar-me fent fotos!!! I així fins el Km 20!!! jajaja Gràcies màquina!

Tinc un dia pletòric i arribo al cim en 1h03m. Abraçada al massa i l’Yves al cim, que estan animant tot i el fred i vent que fa, i cap avall que fa baixada!. Això si que no m’he crec! M’he deixat la por a Queralbs i avui (cosa que no passa mai…:S) vaig llançat a la baixada. Que divertit, per favor! Peu aquí, peu allà, pedres que patinen, salts, relliscades… Com un nen! Disfruto com un nen!!! I això sumat a les embobades que agafo cada vegada que aixeco el cap i veig la majestuositat de la carena que forma l’Olla de Núria.

Intento córrer sempre que puc, com que és curta, s’ha de fer… Fins al Coll de finestrelles, 3er control, arribo encara en bona forma per pujar i baixar el que faci falta, i l’Albert segueix allà… Atrapo i avanço al Mia, penso que estic fort, però no, és ell que va xungo…jejeje ja seria massa!!! :P

Amb en Mia i corrent a la pujada!!:

A partir d’aquí, el vent ja és extrem, quantes gorres es devien perdre! No em poso el paravent en tota l’estona, però més per mandra i no voler perdre temps que per manca de necessitat… Igual que la pixera. Des de Finestrelles que en tinc, però no vull perdre cap minut després de l’esforç que estic fent!

Segueixo disfrutant pel pic de Finestrelles, pic de Núria i el coll d’Eina (fins i tot vé de gust pujar al cim del pic d’Eina, però això potser millor un altre dia!!). Culminem aquesta part de la cursa pujant al pic de Noufons, un altre “xusco”, però més que per la pujada, per la baixada infernal cap al coll! És brutal! Es tracta només de deixar-se anar i és com si caiguessis en picat! Llàstima que noto molèsties al genoll i fa dificil les frenades… Bé llàstima o no, perquè al mo poder frenar vaig avançar a tot Déu…xD

Ja només queda el final. L’Albert i el Mia se m’escapen, i jo vaig pujant xino xano, tot el ràpid que puc, ara si, ja cansadillo, però aprofitant el vent per pujar, rollo windsurf, la cosa es porta força bé. Bueno… força bé fins el pujadot de la Font Negra, que és “petit però matón”. Un com dalt, ens dónen unes txutxes i avall direcció passant per l’Alberg del Pic de l’Àliga, d’on guardo moltíssims records dels 10-12 anys, i seguint per la pista on feiem la baixada de torxes, fins el Santuari, assaborint un dia fantàstic, amb una ruta fantàstica, una gent fantàstica i, sorprès pel temps fantàstic que m’ha sortit, 3h22m!!!

Ja a l’arribada, a la gespeta aprofito l’avituallament (bàsicament la cervesa i la butifarra) mentre vaig veient arribar el Juanlu, la Teresa, l’Adrià, el Salvi. Al veure els temps dels coneguts, el que m’ha rebentat la cursa i acostar-se les 5 hores en que tanquen l’arribada, començo a témer que hagin fet plegar la resta en algun control i no hagin acabat de disfrutar del recorregut genial de l’Olla de Núria. Em fa patir, perquè potser no vaig saber dir-ho abans i per haver-los animat a inscriure’s a aquesta prova tan dura, però finalment arriben el trio format pel Pablo, la Teresa i la Núria, amb arc d’arribada personalitzat i tot i una cara de felicitat increïble! Que bo! han continuat tot i estar fora de temps (dignes del millor esperit del Punk Trail), han disfrutat i m’han fet contentíssim! L’heu cagat, ara si que us ficaré en tots els marrons…jajaja

Això és tot, com heu pogut llegir, muntanya, bona gent, bona cursa… què més es pot demanar??

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Curses de muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Olla de Núria 2012

  1. David Huertas ha dit:

    Felicitats a tots els que vau acabar i per suposat al teu gran temps!! Sou uns cracks :) La cresta des del Puigmal fa mal sempre perquè et penses que ja només fas carenes i et toca baixar i pujar unes quantes vegades jaja. Dijous i dissabte faré els test de cursa (3 i 5 km) per veure com està el meu genoll :) Salut i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s