Una petita imatge de motivació!

Captura de 2013-02-20 01:02:19

Imatge | Posted on by | 1 comentari

Plànol i característiques del recorregut

mapa amb punts

Imatge | Posted on by | 2 comentaris

Previsió de temps de pas

Aquesta és la previsió, però estigueu atents al seguiment en directe, al Twitter, Facebook o a la columna de la dreta d’aquest blog!!! (apartat de piulades…) on posaré on soc, quan hi soc, i la previsió d’arribada del següent punt.

Captura de 2013-02-19 00:53:47

Publicat dins de GR5 non stop | 1 comentari

El meu GR5 en dades

Algunes de les dades interessants de la travessa i que responen al que tothom m’ha anat preguntant:

Modalitat: En solitari, però ben acompanyat (Només el faré jo, però prevec tenir suport i companyia un percentatge molt alt del recorregut. Si em voleu acompanyar una part o sencer…encara sou a temps!!!)

Hora de sortida: Divendres 22 de febrer a les 20:00 des de Sitges

Hora d’arribada: Diumenge 24 de febrer al matí, a una hora incerta (entre 36 i 41 hores després de la sortida…) a Canet de Mar

Distància: 208Km

Desnivell: 8400m D+ i 8400m D- (de platja a platja)

Recorregut: clica aquí

Avituallaments: A base de cor i generositat de molts amics als que mai sabré com agraïr prou la seva ajuda, sense la qual seria impossible intentar això… Molta Voll, això si! ;) Ah, i a les Bases de Vida, els meus pares, que sempre em fan un seguiment incombustible!

Preu: 0€!!!!!!!

Temps que es preveu: Desastrós. Poques precipitacions, però molt de fred (mínimes de -11º)

Parcs Naturals: Massís del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, els Cingles del Bartí, el Montseny i el Corredor del Montnegre.

Comarques: Alt Penedès, Anoia, Bages, Garraf, Maresme, Osona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme.

Seguiment pel Twitter: @_doktor8

Seguiment pel Facebook (perfil personal)

Seguiment per la WEB: https://forapista.wordpress.com (columna de Piulades a la dreta)

Altres dades: No hi ha constància ni per internet, ni a la FEEC que ningú hagi aconseguit fer-lo abans en modalitat sense parar. Alta probabilitat de poder contemplar un tipus d’ocell poc freqüent per aquestes terres: la Pàjara (i segurament més d’una!!!)

Publicat dins de GR5 non stop | 1 comentari

El repte

El repte del GR5 sense parar formava part d’un projecte molt més gran (fer tots els GR de catalunya en 1 any) que he hagut d’abandonar per manca de logística.

He escollit el GR5 per diversos motius com per ser d’una longitud i desnivell adequada per un cap de setmana i perquè està en una situació més fàcil que la resta en mesos d’hivern, però sobretot sentimental, perquè es el sender dels miradors, el que passa pels llocs que més he freqüentat com Montserrat, l’Obac, Sant Llorenç o el Montseny. A més, la idea és utilitzar la variant de pas GR5.2 que puja als cims de Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home, cosa que lñi dóna un encant especial.

Començant des de l’Església de Sant Bartolomé i Santa Tecla, a Sitges, i acabant a la platja de canet (on hi ha una escultura de Neptú). Passant pels Parcs Naturals del Massís del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, els Cingles del Bartí, el Montseny i el Corredor del Montnegre. Un total de 208Km i uns 8400m de desnivell positiu. Aquí teniu el track!! (no us fixeu amb les alçades acumulades de la web, que estàn mal calculades)

Publicat dins de GR5 non stop | 2 comentaris

Sant tornem-hi!

Ha plogut molt des de l’última entrada al blog de l’Olla de Núria! El meu món de la muntanya ha passat per moments de tots colors!!!

Com que se’m va acumulant feina i no escric mai per la mandra de recuperar-ho tot, he decidit començar des d’ara mateix. Sense fer les entrades que ja han passat. De totes maneres faré una llisteta aquí del que ha passat  des d’aquella Olla de Núria:

– 60Km del GR-11 acompanyan a la màquina Joel Jou

Trèvol de Núria (últim cap de setmana de juliol): Genialitat del Capi de Tallaferro Trail Team. Una ruta preciosa i dura de la qual només vaig fer 3 fulles per molèsties al tibial anterior

Grande Travessa dell Etna (3er cap de setmana d’agost): Ruta en solitari i totalment pirata al voltant de l’Etna

Cavalls del Vent (últim cap de setmana d’agost): La vegada que fa 15!! Va ser l’últim que vaig fer abans del Tor… Havia de ser-ho per l’estima que li tinc a Cavalls i per pujar-me la moral. sots 17 hores, llàstima que el Ruben va haver d’abandonar, hauriem fet un bon tàndem!

Tor des Geants (2a setmana de setembre): L’aventura més gran de les aventures de les curses de muntanya. En 112 hores trescant hi ha massa a dir i em sap molt de greu per mi mateix no poder fer la crònica, però és així

Ultra trail d’Alpens (2ona setmana d’octubre): Ruta xulissima muntada pel poeta Joan Iborra, he de plegar sobre el Km 60 per molèsties al genoll… encara del Tor!

Cursa Barraques de la Vinya (3a setmana d’octubre): Espectacular recorregut amb tots els alicients Koales!

Marató de Sant Llorenç Savall (última setmana d’octubre): Marató molt corredora i que va pel pati de casa…què més puc demanar??? Ah, si…un sots-5h…xD

Behobia-San Sebastian (20 novembre): La recordaré per la festa, la gent animant i la 1h23m50s sense pràcticament haver dormit…

Marató Pirata de Montserrat (finals de novembre): Per fi finisher (i starter) de la super marató pirata. No li va faltar de res!!!

Marató de l’Alta Garrotxa (mitjans desembre): Espectacular, l’alta garrotxa em té enamorat. Una altra festa dels Tallaferros!!!

Ruta dels 3 santuaris (principis gener): No va fer gaire bon dia, però vam xalar com animals sobre el fang!!! Ruta tallaferro!

Mitja marató de Terrassa (mitjans gener): No cal dir res. 1h26m55s i MMP. És asfalt

I això és tot amics!!! No em puc pas queixar… oi??

Publicat dins de Curses de muntanya | Deixa un comentari

Olla de Núria 2012

Tenia a mig fer la crònica del Swiss Irontrail, però la veritat és que cada cop que m’hi poso se’m treuen les ganes… Com que si segueixo així acabaré sense fer res, passo a l’Olla, que si que val la pena de veritat…:D

Aquesta vegada hi ha hagut un batibull de gent coneguda. Entre els amics del CroquetTeam amb qui vam passar el cap de setmana en general, els Traces Team amb qui em vaig apuntar a la cursa i els Tallaferro Trail Team que a Núria sempre hi som, ni que sigui en esperit…jajaja

Doncs com he dit, passem el vespre i nit a Ribes amb un sopar que mengem entre rialla i rialla al restaurant de la pensió on dormim. Entre una cosa i l’altra se’ns fan les 12 i els nervis i les ganes es noten!

Ja diumenge ben d’hora, ben d’hora La Teresa, l’Adrià, el Pablo, el Salvi, la Núria i jo ingerim l’energia que ens ha de portar a la glòria (xD) i mentrestant apareix el Tallaferro Juanlu, que ens posa una mica les piles avisant que el cremallera surt en breu…buff que just que el pillem!

Dalt al Santuari, fot un fred que pela i un cop recollit el pitrall i un gel de regal ens fiquem a la zona de sortida. Allà sembla una atracció de la fira d’aquelles dels cavalls lligats al centre, tothom dona voltes al recinte per fer passar el fred. Em començo a acollonir. Tothom va amb Camelbag i porta força quantitat d’aigua…En quin moment vaig tenir la brillant idea de fer l’Olla amb bidó, si jo mai en porto??!!?!?!

Em trobo amb moltíssims coneguts, entre ells el Jordi Puig, company a HP i que acabarà fent 2 minuts menys que jo! Si ho sé faig un sprint per fer-li un “atxasso”!! jajaja (Enhorabona nano!)

Minut de sil·lenci pel company de Sant Joan de les Abadesses mort al Col Maldit al massís del Mont Blanc, pell de gallina, mai dóna bones sensacions això.

“Eye of the Tiger” és la cancó per aixecar els ànims i donar el tret de sortida (digue’ls originals, també…jejeje). Ens desitgem sort amb els veïns de sortida i amunt!!!

Primer, 2 voltes al santuari per estirar al grup. M’adono que hem sortit massa enrera i intento avançar tantes posicions com puc per evitar futurs embussos, però es fa dificil, quan ja hi ha aglomeracions al pont del costat de la petita granja que hi ha muntada. Dues vegades quedo parat en aquell pont! I després de donar voltes… com si fóssim un accelerador de partícules, seguim directe cap al Puigmal!

És un “falso llano” (ejem, molt “falso” i poc “llano”) i tothom corre, crec que l’estratègia d’apretar al principi per no trobar aglomeracions la sap tothom… comença el corriol cap al Pluviòmetre, 600m de pujada on encara hi ha herba i algun arbre. Em faig un fart d’avançar a dreta i esquerra passant per fora del camí, perquè efectivament, s’ha fet una cua acollonant! Gairebé arribant al control, em trobo a l’arxiadmirat Albert Pérez Valero, que fa la cursa pirata (vaja, igual que jo però sense avituallament final, pq la cursa és d’autosuficiència…). Em fa una il·lusió tremenda, però com sempre que em trobo un crack, em vé al cap que si l’he atrapat és que vaig massa ràpid i petaré…jejeje

Del pluviòmetre al Puigmal, uns 350m més, ara per tartera. Caminets alpins i brutals que, mirant enrera, em recorden que això no és Suïssa, però tampoc tenim tant a envejar. L’Albert em va fent la goma, com un gosset vaja, va fent esprints per anar-me fent fotos!!! I així fins el Km 20!!! jajaja Gràcies màquina!

Tinc un dia pletòric i arribo al cim en 1h03m. Abraçada al massa i l’Yves al cim, que estan animant tot i el fred i vent que fa, i cap avall que fa baixada!. Això si que no m’he crec! M’he deixat la por a Queralbs i avui (cosa que no passa mai…:S) vaig llançat a la baixada. Que divertit, per favor! Peu aquí, peu allà, pedres que patinen, salts, relliscades… Com un nen! Disfruto com un nen!!! I això sumat a les embobades que agafo cada vegada que aixeco el cap i veig la majestuositat de la carena que forma l’Olla de Núria.

Intento córrer sempre que puc, com que és curta, s’ha de fer… Fins al Coll de finestrelles, 3er control, arribo encara en bona forma per pujar i baixar el que faci falta, i l’Albert segueix allà… Atrapo i avanço al Mia, penso que estic fort, però no, és ell que va xungo…jejeje ja seria massa!!! :P

Amb en Mia i corrent a la pujada!!:

A partir d’aquí, el vent ja és extrem, quantes gorres es devien perdre! No em poso el paravent en tota l’estona, però més per mandra i no voler perdre temps que per manca de necessitat… Igual que la pixera. Des de Finestrelles que en tinc, però no vull perdre cap minut després de l’esforç que estic fent!

Segueixo disfrutant pel pic de Finestrelles, pic de Núria i el coll d’Eina (fins i tot vé de gust pujar al cim del pic d’Eina, però això potser millor un altre dia!!). Culminem aquesta part de la cursa pujant al pic de Noufons, un altre “xusco”, però més que per la pujada, per la baixada infernal cap al coll! És brutal! Es tracta només de deixar-se anar i és com si caiguessis en picat! Llàstima que noto molèsties al genoll i fa dificil les frenades… Bé llàstima o no, perquè al mo poder frenar vaig avançar a tot Déu…xD

Ja només queda el final. L’Albert i el Mia se m’escapen, i jo vaig pujant xino xano, tot el ràpid que puc, ara si, ja cansadillo, però aprofitant el vent per pujar, rollo windsurf, la cosa es porta força bé. Bueno… força bé fins el pujadot de la Font Negra, que és “petit però matón”. Un com dalt, ens dónen unes txutxes i avall direcció passant per l’Alberg del Pic de l’Àliga, d’on guardo moltíssims records dels 10-12 anys, i seguint per la pista on feiem la baixada de torxes, fins el Santuari, assaborint un dia fantàstic, amb una ruta fantàstica, una gent fantàstica i, sorprès pel temps fantàstic que m’ha sortit, 3h22m!!!

Ja a l’arribada, a la gespeta aprofito l’avituallament (bàsicament la cervesa i la butifarra) mentre vaig veient arribar el Juanlu, la Teresa, l’Adrià, el Salvi. Al veure els temps dels coneguts, el que m’ha rebentat la cursa i acostar-se les 5 hores en que tanquen l’arribada, començo a témer que hagin fet plegar la resta en algun control i no hagin acabat de disfrutar del recorregut genial de l’Olla de Núria. Em fa patir, perquè potser no vaig saber dir-ho abans i per haver-los animat a inscriure’s a aquesta prova tan dura, però finalment arriben el trio format pel Pablo, la Teresa i la Núria, amb arc d’arribada personalitzat i tot i una cara de felicitat increïble! Que bo! han continuat tot i estar fora de temps (dignes del millor esperit del Punk Trail), han disfrutat i m’han fet contentíssim! L’heu cagat, ara si que us ficaré en tots els marrons…jajaja

Això és tot, com heu pogut llegir, muntanya, bona gent, bona cursa… què més es pot demanar??

Publicat dins de Curses de muntanya | 1 comentari